Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juliol del 2009

Festivals de música 2.0


Abans que res m'agradaria aclararar que Love Of Lesbian no és, ni molt menys, un grup de la meva devoció, ans al contrari. Tot i això, participaven en el primer dels concerts de l'Eristoff Internative Festival, el primer festival musical 2.0, al qual vaig tenir la sort d'assistir, tot i que es tractava d'un festival on-line.

La gràcia de la música és, des del meu humil punt de vista, que ha estat concebuda per escoltar a casa teva, des del teu reproductor preferit, dins el cotxe o mitjançant el teu ipod pel carrer. Una altra de les excel·lències de la música és la de poder disfrutar-la en directe. Ara mateix recordo desenes de concerts que m'han emocionat. Built to Spill, Stiff Little Fingers, Björk, Radiohead, Pixies, Depeche Mode, Social Distortion, Sonic Youth i molts d'altres. El simple fet d'estar en cos i ànima, sentint la vibració dels baixos, els tons emotius i la suor i companyia d'aquells que tens al costat, són alguns dels reclams pels quals val la pena viure un concert en directe. Començo presisament així per demostrar que un concert online no està pas concebut amb aquesta finalitat -Nota Mental: i molt menys encara si toca Love Of Lesbian-. D'altra banda penso que el fet d'haver asistit a un concert d'aquestes característiques ha estat una de les coses més interessants que he fet últimament, així com m'ha semblat una de les iniciatives més intel·ligents que he vist en els últims anys, presa per una marca. Per que no ens enganyem, aquesta iniciativa té un contingut 100% mercantilista, mitjançant el qual, una coneguda marca de Vodka s'estalvia els diners que val la producció d'un spot publicitari televisiu, per invertir-ho en una iniciativa molt més innovadora i original, amb la voluntat d'utilitzar eines d'aproximació del seu producte al target del seu públic objectiu.

Fa temps vaig assistir a la Penedesfera, on Marc Cortés va fer una intervenció que invita a la reflexió. Més que res pel replantejament que suposa, per part dels anunciants, investigar en noves estratègies de comunicació. La reflexió deia que el primer anunci després del final de la mitja part del partit Barça - Manchester Utd., al final de la Champions, estava cotitzadíssim. Per contra, les xifres van delatar que durant aquella estona, Aigües de Barcelona va registrar un increment en el consum d'aigua molt pronunciat. Què significa això? Doncs que aquell anunci no el va veure ni en Cristòfol. La gent esperava la mitja part per anar a pixar, aixecar-se del sofà i anar al lavabo per després tornar a la nevera a agafar una altra cervesa.

Aquesta anècdota pretenc que serveixi per intentar il·lustrar que la segmentació és necessària, i escollir on i com col·locar els anuncis és sinònim de pla de negoci sostenible. Les begudes alcohòliques fa temps que s'estan adaptant estratègies intel·ligents, sinó vegi's com fa temps que les marques de begudes alcohòliques s'han decantat pel patrocini d'esdeveniments musicals. Ja ho va fer Heineken amb el FIB, en el seu moment. Així com Estrella Damm amb el Primavera Sound, Stolichnaya i més recentment Absolut -ara que parlem de Vodkes- amb el Faraday. Totes aquestes marques ho han tingut clar a l'hora d'acostar el seu producte a una activitat d'oci com és la música. Més concretament cap a un festival, i molt més encara, cap al tipus de públic que consumeix aquest producte. Eristoff ha volgut anar molt més lluny encara, i ha creat el concepte de festival online (provablement inspirat en allò que, en un determinat moment, van inventar els The Archies i, més endavant, van evolucionar els Gorillaz), on és guien mitjançant el lema de 'La Forma de escuchar música ha cambiado'. Sincerament penso que ni realment ells s'ho creuen això, pel que deia abans no per res més. Per que la veritat és que sí que la forma d'escoltar música ha canviat. Vivim en la generació de l'ipod i on ningú pensa en pagar per escoltar música. Això sí, que no falti l'últim disc més succesful segons Pitchfork.

El més curiós de l'Eristoff Interative Festival és, a més, que es celebra, únicament, durant els dies de lluna plena. Ahir 7 de Juliol era lluna plena i, per tant, en va ser la inauguració. El concert era en un lloc secret, tot i que jo hi vaig anar. Era secret per que no volien que hi anés públic. La organització va voler invitar, exclusivament a bloggers. L'estratègia és la més intel·ligent, tenint en compte que els hi proporciona viralitat i s'estalvien les despeses de publicitat i distribució. Els bloggers els hi fan la feina de gratis i de manera original. En comptes de centrar-se en anar a buscar els mitjans especialitzats, es decanten per buscar aquells mitjans no oficials que proporcionen viralitat i són la representació més evident dels seus fans. En quant a bloggers més especialitzats també n'hi havia; Indiespot i Indienauta n'eren exemples.

El concert era d'entrada lliure, més que res per que era en streaming. Tal com diuen ells, el festival es en toda la red. Tenia un component social bastant evident, primer la viralitat mitjançant la qual l'han promocionat i segon per que el públic podia interactuar amb el concert mitjançant xat, missatges, fotos, etc. Pel que fa al desplegament cal dir que la inversió era bastant elevada. Hi havia moltes càmares i molts treballadors. Cal tenir en compte que el concert es gravaba amb unes condicions molt professionals. Almenys vaig comptar 5 càmares i una amb travelling. El resultat no el vaig poder veure, però pel que tinc entès crec que va ser molt bo. La qualitat del so la desconec totalment, tot i això a dintre la sala, el so era bastant deplorable.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Poorism, no gràcies.


Gràcies a un article de la universitat he descobert el Poorism, una nova tendència dins de les noves pràctiques turístiques. La veritat és que no he trobat xifres, i desconec totalment si aquest tipus de turisme està experimentant creixement. Tot i això em sembla una pràctica més que cínica per part d'aquells que el comercialitzen i el consumeixen.

El turisme gairebé sempre actua com una forma d'explotació de territoris, convertint atractius locals en quelcom suceptible de comercialitzar-se. Històricament, els humans hem tingut la ma trencada en realitzar aquesta tasca lo pitjor que hem pogut. El 'Poorism' n'és l'exemple més clar. Aquesta pràctica turística vetlla per convertir en font d'ingressos, la intimitat d'una bossa de població exhempta d'opinió i crítica al respecte del tema, sota els falsos arguments de 'Sensibilitzar als turistes de la pobresa' (tal com indica l'article de La Onda Digital). Converteixen les desgràcies d'uns, en beneficis econòmics per uns altres. Alimentant la opinió de tots aquells turistes occidentals (en la seva majoria americans, europeus anglòfils i alemanys) amb un tipus de turisme totalment sensacionalista. Converteixen en un autèntic zooloògic, la vida privada d'aquells que els ha tocat viure una realitat no escollida.
No puc deixar de relacionar el poorism amb un reality show de veritat. Més encara, després de veure el programa 21 Días de Cuatro, on una presentadora representava el paper d'una homeless, convivint entre membres d'aquesta comunitat durant una temporada. No cal mencionar que el contingut d'aquest programa era d'un nivell paupèrrim. En el cas del Poorism, ocorre el mateix, s'eleva al màxim exponent la curiositat rastrera i converteix els TURISTES EN VOYEURS.
El terme 'Voyeur' és d'origen francòfon i significa, literalment, observador però amb la connotació més pejorativa possible. Sovint, aquest adjectiu implica observar persones despullades o bé realitzant alguna relació sexual, amb l'objectiu de que el voyeur arribi a l'excitació. Des del meu punt de vista, aquest tipus de pràctica, i el Poorism no s'allullen massa l'un de l'altra. Bàsicament per que el Poorism, implica observar persones despullades (a vegades literalment) de tot allò que els occidentals tenim per la mà. En algun article he arribat a llegir que un poorista preguntava al guia si entre favela i favela pararien a fer un Mc Donald's...

Aquestes pràctiques, que habitualment són comuns en paisos com India, Brasil o algunes parts d'Àfrica, però que també es manifesten en parts degradades de ciutats occidentals, com per exemple en els barris de Harlem, el Bronx, Rotterdam o East Harlem a Belfast, Irlanda, sovint es presenten com una gallina dels ous d'or per tots aquells que resideixen en aquestes localitzacions. El Poorism retroalimenta la pobresa i afavoreix encara més la degradació, ja que en la misèria es troba el negoci. Tot i aquesta realitat, els defensors del Poorism seguiran defensant aquesta pràctica com un tipus de turisme de consciència.
Qualsevol persona amb dos dits de seny entendria que la única pràctica de turisme sostenible, suceptible de convertir-se en el tipus de turisme substitutiu, seria el TURISME RESPONSABLE, una pràctica que vetlla per un turisme just i que busca un equilibri en els àmbits socials, mediambientals i econòmics.

dilluns, 26 de gener del 2009

La meva visió sobre les coses...

Durant la última setmana vaig escriure dos posts d'opinió sobre dues qüestions bastant diferents però que defineixen bastant bé la meva forma de posicionar-me davant de segons quins temes. El primer post el vaig escriure per Hosteltur, una comunitat de professionals de turisme. El vaig escriure amb una finalitat, buscar una manera d'amagar un missatge mercantilista i de promoció del projecte en el que porto treballant des de Febrer amb un rerefons reflexiu sobre el panorama actual del perfil de client que compra viatges per internet. Si us interessa us recomano clicar aquí.

D'altra banda, consternat per la mala notícia de la suspensió de pagaments de l'empresa Discos Castelló, vaig escriure un post al blog del Mai a la Vida, anomenat Discos Castelló i reflexió melancòlica sobre el panorama actual.