Darkstar - North

Aquesta crítica l'he fet per la revista H. Es tracta d'un disc que imaginava diferent, sobretot tenint en compte les anteriors referències de Darkstar, que s'apropaven més a l'electrònica deconstruïda i fosca del dub o post dubsteb. Finalment l'àlbum ha resultat ser diametralment diferent al d'aquest estil britànic contemporani, tot i que l'apropa en segons quins matisos. A North, Darkstar s'han tirat més pel pop melodramàtic, sintètic, fosc i fred...



Darkstar

'North'

Me parece curiosa la sensación que producen algunos discos teniendo en cuenta la expectación que se genera a su alrededor. North es un disco que apuntaba alto para los amantes de la electrónica de vanguardia y en cambio parece que habrá satisfecho más a la franja de oyentes indies de electrónica de vanguardia que no a los más fieles seguidores de este estilo, y sobre todo del sello que lo ampara, Hyperdub: casa grande del dubstep por excelencia y regentado por el mismísimo Kode9. Darkstar han mutado en trío (James Buttery a las voces) y se han marcado el disco más pop (synth) de la historia del sello. Más oscuro y espeso de lo que parece en la primera escucha, los highlights de North son “Gold” versión de “You Remind Me Of Gold” de The Human League, la fantástica “Aidys Girl Is a Computer” y esa sensación de haber encontrado el disco perfecto para tardes frías de domingo.

Rusko, dubstep del que mola.

Havia descobert fa temps, i si no m'equivoco, Rusko en una recopilació de Soul Jazz Records. Aquest mes d'octubre m'ha tocat fer la ressenya del seu primer LP per H Mag i m'he sorprès de valent. El que he trobat allà dins m'ha fascinat. Autèntics himnes de dubstep que transporten al Londres més underground. Un crossover d'estils que l'anglés s'atreveix a mesclar sense escrúpols, i amb una capacitat innata de fer que les cançons no quedin descontextualitzades tot i distar bastant en quant a estils. Hi ha de tot: Dancehall, Grime, Disco, Dubstep...

La cançó que més fort m'ha calat és la que copio a continuació, on la vocalista és Amber Coffman de Dirty Projectors. Em sembla una peça preciosa i amb una melodia emocionant. Entenc que per molts dels que llegeixen això la cançó no els agradarà, i probablement quedaran sorpresos de que destaqui aquesta cançó com el higlight del disc, però la veritat és que m'ha semblat inexplicable. M'encanta la magestria amb la que es poden convinar aquestes dues textures. Vull dir les línies de baix amb els teclats i la veu tant dolça de l'Amber Coffman. M'imagino aquesta cançó com un tall imprescindible per punxar en qualsevol rave quan la nit quedi enrere, i comenci a sortir el sol.



Rusko
O.M.G.
A pesar de ser un conocido activista de la escena dubstep a nivel mundial, éste es el primer disco en solitario de Rusko. Lo que anteriormente conocíamos de Christopher Mercer eran maxis o temas perdidos por recopilatorios variopintos. Pero agárrense, porqué su primer larga duración es un discazo de tomo y lomo. Una absoluta obra maestra del género que tiene la capacidad de borrar fronteras estilísticas entre el dubstep de guetto (“Woo Boost”) con el Grime más emotivo de “Hold On” donde colabora Amber Coffman de Dirty Projectors. Eso no es todo porqué en O.M.G también hay sitio para otros estilos. Encontraran reminiscencias dancehall y Dub (“Rubadub Shakedown”), Disco (“You're On My Mind Baby”), Garage, etc. En fin, un disco muy variado pero excelente. Arnau Sabaté