Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cicle A Viva Veu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cicle A Viva Veu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de desembre del 2010

Oh! Cake & The Cookie


Dijous que ve toquen Oh! Cake and The Cookie A Viva Veu. Un grup força curiós que vaig entrevistar pel Mondo Sonoro a principis d'estiu. Resulta que alehores els hi vaig comentar que estàvem tancant el concert de Nadal i els hi vaig comentar si els hi interesava tocar, van dir que sí, i ahor em vaig assabentar que aquest és el seu primer concert "de veritat, en un bar de grans".

La Belize és una nena de deu anys que tot i la seva curta edat ja té dues cançons editades en un recopilatori, un disc en preparació, i ha participat en els corus del disc de Bedroom. Juntament a la Núria Muntaner han fet un grup que es diu Oh! Cake & The Cookie, de pop naïf, i aparentment infantil que quan hom l’escolta, permet decobrir-li un univers de sensacions perdudes en el temps, i l’evolució de la vida. Tal com elles m’indiquen, les seves cançons tracten d’amor i de fantasia. Tot i que les que actualment es poden escoltar aprofundeixen en la temàtica dels aliments, com a conseqüència del primer volum del disc minimúsica que s’acaba d’editar. La Belize passa l’estona distraient-se amb tot el que troba, fent la guitza a en Carlos d’Internet 2, que ens acompanya al costat, i quan li pregunto què fan, un sobtat atac de vergonya l’hi impedeix contestar. Però la Núria, que és al seu costat, li treu les paraules de la boca, “Explica-li va, Què és Oh! Cake & The Cookie?”. (Belize) “És un grup de música...”. Ah! Molt bé, i tu què hi fas? La Belize continua una mica vergonyosa, i m’explica que canta i fa percussions. Quan semblava que la cosa no arrencava, de sobte, la Belize oblida la vergonya, i es posa a xerrar, “La Núria toca el piano, i també canta, i fa les cançons..bueno, jo també...”. I aleshores és quan els hi pregunto sobre els inicis del grup, i la resposta de la Belize aixeca somriures entre tots els assistents, i deixa en evidència la meva poca creativitat periodística “Jolin, sempre la mateixa pregunta...”. Últimament, i gràcies a l’empenta del projecte minimúsica, els han fet moltes entrevistes. La Belize sembla atabalada de tants periodistes, però això no és raó de pes per no contestar-me, (Núria), “Jo la conec des de que va nèixer perquè els seus pares són amics de la meva germana. Jo li havia fet algun cangur, i haviem coincidit força. Amb la meva germana sempre coincidiem en assenyalar que era una nena amb molt potencial. La Belize és una petita artista...”. La última frase de la Núria la pot corrobarar qualsevol que passi una tarda amb elles dues. Ella té moltíssima activitat, poca por escènica, i això s’afegeix als coneixements musicals obtinguts, (Belize) “Fa dois anys tocava el piano, i ara a l’escola també faig música. A més, estic apuntada a la coral de l’escola”, que juntament conformen el còctel Oh! Cake & The Cookie. Personatges del bosc, monstres, gats, gossos,pretzels, pastissos i fulles d’arbres. Tot té lloc a les cançons del projecte personal de la Núria, al qual s’hi ha afegit la Belize. (Núria), “Jo tenia un projecte personal que es deia Oh! Cake. La Cookie va arribar l’estiu passat.”, i continua explicant “Eren cançons infantils que parlaven d’amor, i que tocava a casa meva amb el piano. Vaig gravar una maqueta, i la vaig regalar als meus amics. La sort va permetre que una de les cançons aparegués a un recopilatori de La Colazione i sonés per Radio3. A l’arribar la Belize, tot va cobrar un sentit”. La Núria sembla haver trobar la seva mitja taronja en l’àmbit artístic que li permet explotar les qualitats d’ambdues, i experimentar sensacions que la omplen. De moment tenen clar que volen un disc, “Serà una gravació casolana. Ens tancarem a casa, més que anar a un estudi a gravar. Si estem a casa és més còmode, per la Belize és més fàcil”. També tenen clar que volen un vídeoclip,”Farem el videoclip de Autum, al bosc, barrejant animació amb realitat. L’està fent la gent d’Escándalo Films, i serà en plan fantàstic, un bals amb animals i demés”.

dimarts, 25 de maig del 2010

Primavera A Viva Veu a BTV


Ahir va començar el Primavera A Viva Veu, una de les màximes fites aconseguides pel Cicle A Viva Veu. La gent dels informatius de BTV ens van venir a fer una entrevista que després no van publicar. Tot i això, van agafar la informació que els hi vam donar i la van ordenar ben ordenada per construir aquest reportatge que no està pas malament. També prenen testimoni de dos dels grups que van tocar ahir i els hi fan un parell de preguntes.

Avui n'hi ha més. Tocaran Montañas i ¡Pelea!, penso que és un concert que val molt la pena i que us agradarà si el lo-fi us perd i col·leccioneu discos de punk als vostres prestatges. Diemcres tancarà la programació el que, a priori, és el cap de cartell, en Nacho Umbert.




www.btvnoticies.cat

dimecres, 5 de maig del 2010

West Of Rome: Un Homenatge a Vic Chesnutt

La gent d'ScannerFM ens van fer una entrevista a l'Eduard i a mí. La podeu veure aquí...

El trabajo...

Quan penses que ho has perdut tot, i que ja no hi ha res més a fer, no tens més remei que fer-te la idea de que les coses a partir d'ara totes seran diferent. Que t'has d'acostumar a una nova vida...

Però de repèn canvia la direcció del vent i les coses sembla que no són com realment t'havies pensat. Què dura és la ignorància!

Donés fe.

Més tard sospites, però "La sospita és la primera forma de fé que existeix".

Després dubtes.

Després dorms, obres els ulls i penses que ets feliç.

Després tornes a dubtar.

Finalment arriba un moment en que no tens ganes de pensar. Els Pelea! tocaran al Primavera A Viva Veu, i una de les raons perquè volem que toquin allà és perquè tenen hits com aquests...

¡Pelea! - El trabajo by arnausabate

dimarts, 4 de maig del 2010

Cicle A Viva Veu: Un any donant suport a la música en directe


El Cicle A Viva Veu ja ha escrit el seu primer any d'història. No se si a la història de la música dels Països Catalans, a la de Barcelona, o si més no almenys a les parets del FantásticoClub de Barcelona.

El que hem aconseguit entre tots els que donem suport a aquesta iniciativa, tant des d'A Viva Veu com des de FestucadaTV, o en Dominik i en Juanjo ens hem guanyat a pes les satisfaccions que provoquen que iniciatives com aquesta tirin endavant i s'hagin consolidat fins al punt d'obtenir un mínim ressò en la premsa especialitzada, en la premsa de debò, o en el que la gent del carrer diu de nosaltres. Fa un any teníem moltes expectatives però us asseguro que ni tant sols ens haguèssim imaginat que el nostre humil cicle de concerts haguès pogut arribar a formar part de la programació oficial del Primavera Sound, un dels festivals més importants del món, i que té seu al nostre país.

Treballar per la música és quelcom que sempre m'ha agradat, sobretot si es tracta de donar suport a la música en català, grups emergents o d'altres de consolidats que no tenen el suport que realment mereixen.

Tot just acabem de presentar la nova temporada de concerts, segurament la més breu, però no per això la menys interessant. Entre els grups hi ha propostes escollides amb el criteri de la majoria dels que formem part de l'Associació A Viva Veu. Intentem dur bandes consolidades, d'altres que no ho seran mai, i algunes que segurament ho seran.

A mi personalment tots els grups em fan il·lusió. La Brigada pel que representen, Thelematicos per ser un dels grups més interessants del panorama independent Barceloní actual, i imprescindibles per fotografiar l'estat de la música en aquesta ciutat molt millor que no pas ho han fet altres festivals. També estic molt orgullòs de poder comptar amb The Stringbones, que són probablement el grup que més se'n va del nostre criteri habitual, però que més s'adapta al concepte del cicle. També em fa especial il·lusió dur a Dino Ratso, perquè és un desfassat i un motivat que requereix atenció.

En aquest cas també han confiat en nosaltres el grup femení Aias, que és un grup que canta en català i s'adapta tant be a la nova fornada de grups que practiquen Glo-fi, neo-psicodèlia i shoegaze tipo Vivyan Girls, Best Coast, Surfer Blood, Woods, etc. que el segell de Brooklyen Captured Tracks ha decidit comptar amb elles per editar-los-hi el disc, tal com indica aquest twitt. Els acompanyarà Sam & Cook, el grup del bon amic Quique a.k.a. "comiendopollo", un tio molt lluitador.

Kana Kapila també serà un dels grups que tocaran i que poden fer un gran festival en acústic, a més el concert serà en ple estiu i serà divertidíssim! Però els que més il·lusió em fa que siguin al cicle son Renaldo & Clara, un grup que donarà molt a parlar. No perquè són de Lleida, sinó perque la música que fan és sensacional!

dilluns, 3 de maig del 2010




Photos by Albert Eritja, el mateix que fa les fotos dels concerts del Cicle A Viva Veu.

dimarts, 12 de gener del 2010

Nova temporada del Cicle A Viva Veu


A aquestes altures gairebé tothom que segueix aquest blog ja deu saber què és el Cicle A Viva Veu. De totes maneres mai està de més recordar-ho, i dir que sóm un cicle de concerts acústics que cerquem l'experiència amb el músic i la qualitat a l'hora de programar, que està tot fet amb molta cura i que intentem apropar al públic propostes poc habituals, tenint en compte que els músics han d'adaptar el seu repertori al format A Viva Veu, que tal com indica el nom és així, a pél. Sense Cables ni micròfons.

Bé doncs, aquest mes de Gener hem començat la nova temporada, va ser amb l'actuació estelar d'un músic que a mí em té el cor robat, un músic amb molta personalitat i que descrivia així tot just fa una setmana al blog d'A Viva Veu. El fet més important rau en que la temporada Gener-Abril acabarà quan tot just es compleixi l'any de vida d'aquest cicle petit que va nèixer amb poques espectatives però que actualment sembla que està arribant força lluny, o almenys això és el que des de la organització veiem el què diuen de nosaltres a la premsa.

Podeu consultar la programació al nostre blog.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

El Futur de la indústria musical des de la visió de dos grups emergents.


Durant el mes de juliol a Barcelona no hi havia ningú. Bé, tots sabem que això és un dir. Haver-hi, hi havia molta gent. Entre guiris i italians pedorros, una massa de població aturada i, entre aquests jo, que vaig tenir la sort de passar l'estiu organitzant juntament a l'Eduard i n'Andrea la temporada Tardor-Hivern del Cicle A Viva Veu, i uns dels grups que hi haurà són els que precisament aquí entrevisto. Els Valero, que tocaran el 12 de novembre, i La Banda Municipal del Polo Norte, que tocarà el 15 d'Ocubre. Precisament per aquelles dates, també, la gent de Mondo Sonoro em va demanar que escollís dues bandes de pop nacional emergent i fes, amb ells, un dossier de Pop de la nova escola. Així doncs el que trobareu a continuació és una entrevista conjunta a dues bandes opinant sobre la situació de la indústria musical. El resultat va ser genial, una conversa molt interessant, amb afirmacions i veritats de la mida d'un temple. Moltes van quedar-se a la gravadora, però aquí hi ha un resum del que va donar de sí aquella tarda de Juliol a l'Heliogàbal...

La indústria musical es troba en punt d’incertesa total. Internet ha dinamitat els ciments d’una indústria que encara viu amb un peu posat al segle passat. Tot i que el vent encara bufa cap una direcció incerta, hi ha qui comença a crear un discurs crític, a l’hora que coherent. Donem veu i vot a dos referents del pop nacional emergent per entendre com es concep això des del seu punt de vista.

La millor manera d’encarar una entrevista a deu persones a l’hora, és plantejar-se-la com una taula rodona, i les preguntes establertes com un ordre del dia. El primer dels punts, sobre la polèmica qüestió de viure de la música, l’enceta irònicament Oscar de La Banda Municipal del Polo Norte (en el text, i a partir d’ara com LBMPN) ‘És fàcil sempre que estiguis disposat a viure amb 2 € al mes’. Eric de Valero, respon, ‘Nosaltres ens ho prenem com quelcom a fer més enllà dels nostres treballs, i això és un avantatge ja que no ens porta gaires obligacions’. La indústria musical es troba en un moment de canvi, això és innegable. Les opinions comencen a aflorar, ‘Hi haurà una escena indie, que seran els que no cobraran per tocar i hi haurà una escena mainstrem, que seran els que cobraran poc per tocar’ (Oscar/BMPN). Coincideixen tots en que el detonant de tota aquesta revolució ha estat la revolució i l’accés a la tecnologia. Segons Eric, de Valero, s’ha democratitzat el tema tècnic, ‘Bandes com nosaltres, abans hauríem hagut de suplicar i estalviar, durant molt de temps, per gravar algo. Ara, amb un ordinador i uns mitjans rudimentaris pots fer algo digne’. En aquest aspecte, Internet ha influït molt. Potser el problema es troba en canalitzar aquest excés d’informació i, en aquest aspecte, la conversa deriva cap a la concepció de la música. ‘La gent, actualment, escolta molta més música de la que es podia escoltar temps enrere, quan no existia l’mp3. El fet d’escoltar més música no et fa més bon crític, sinó millor coneixedor de l’escena’ (Javier Del Castillo/Valero). Internet també ha globalitzat l’opinió. Els blogs, com a fenomen en creixement, estan afectant a la professió periodística. Per això m’interessa saber la seva opinió respecte la crítica música. Respon, en primer lloc el Dimas, crític musical de professió, ‘Valoro molt la feina que fan els blogs. En el nostre cas, alguns blogs, ens han definit molt millor la personalitat de la banda, que no pas alguns mitjans. Són gent molt entregada, que escriu sota cap pressió i que, a canvi, et fa un anàlisi molt acurat sobre el tema en qüestió’. Les opinions són força crítiques. Opina l’Oriol (BMPN), ‘Poc a poc, la gent torna anar a concerts a veure que passa, i en aquest cas, la premsa especialitzada escrita, segons el meu punt de vista, escriu per ser llegida per ells mateixos. Jo, en aquest aspecte, em refio molt més del que diu la gent, i del boca orella’. La globalització d’Internet també ha modificat les pròpies influències, les dels músics, ‘D’influències n’hi ha hagut tota la vida. Actualment, la diferència es troba en la velocitat en que viatgen, aquestes influències’(Oscar/BMPN). ‘Venim d’una època en la que vam escoltar un disc i ens el vam aprendre de memòria. Actualment, escoltem 20 discos diferents, cada dia. No els assimilem ni els gaudirem de la mateixa manera que quan vam escoltar el primer disc del nostre músic favorit’ (Javi/Valero). ‘Defenso la influència dels avis’ (Eric/Valero). Tots estan d’acord i, aleshores, és quan surten sentències com, ‘Superant a Freud, matem als pares però establim uns punts de connexió més forts amb els nostres avis’, l’Òscar (BMPN), no se sent deutor del so de la generació que li va tocar viure, ans al contrari. En aquesta línea l’hi plantejo el repte de fer un pronòstic de com s’ho faran les generacions futures per influenciar-se a l’hora de compondre. El resultat és prou optimista, ‘No se com s’ho faran, però confio plenament en la joventut, sobretot en la que fa passos endavant’. (Oscar/BMPN). Amb qui no confien tant és amb aquells que mouen els fils de la indústria, ‘Són antics. No es pot nedar a contracorrent, no es pot seguir pensant com al segle XX. Si la realitat ha canviat, adaptem-nos a aquesta realitat, l’hem creat nosaltres’. (Oriol/BMPN). Cal un canvi de mentalitat, ‘Cal arribar a un pacte d’entesa, entre els que fem música, els que l’escolten i els que la distribueixen. No serà fàcil per que és una renovació total. No sabem que passarà, però estic molt content de viure aquest moment’. (Oscar/BMPN). La última intervenció sentencia el tema i l’entrevista, ‘Als grups el que ens interessa és tocar, ja que els drets d’autor que obtinguem per mitjà de la venta de cd’s és mínima. Un autor ha de cobrar pel seu treball, això és legítim, però el que hi ha a l’altre costat no ens agrada, ni com a músics ni com a consumidors’ (Eric/Valero).



(Entrevista original de l'apareguda a l'edició de Mondo Sonoro d'octubre de 2009)

divendres, 25 de setembre del 2009

First Time

First Time és la cançó d'un dels meus grups preferits de Punk anglès dels 70's. Em recorda a quan era jovenet i gravava cintes de cassette abans de sortir de casa per escoltar-les al meu walkman de camí a classe de repàs de matemàtiques. El títol es tradueix, tal com sabreu com, La Primera Vegada, i la lletra fa referència a la primera vegada que et poses al llit amb una noia. A mí, aquesta qüestió, per sort o per desgràcia, ja em queda molt lluny, d'altra banda, no va ser fins aquest mes de Juliol que no vaig debutar davant les càmares de televisió. La gravació fa referència a un dels concerts del Cicle A Viva Veu, concretament la del concert de Sedaiós. Entre concert i concert els hi vam fer una entrevista. Els amics de Festucada Tv l'han montat i ara el tenim penjat al bloc d'A Viva Veu.

Desprès de la lletra de la cançó trobareu el vídeo...

Oh... oh oh oh... it`s my first time
Oh... oh oh oh... please be kind
Oh... oh oh oh... don`t hurt me
Oh... oh oh oh...

I met her last Friday
At the local dance
She was across the room
I caught her glance

We started dancing
And before you know
I took her to my place
Where we were alone and she said...

I didn`t know what to say
Didn`t want to hurt in anyway
I looked in those big brown eyes
Filled with tears she tried to hide... she said...

We felt so happy
We felt so fine
I don't think I'll ever forget the time... she said...




A viva veu #3: Sedaiós from Festucada Project on Vimeo.

A Viva Veu al Time Out



Sembla que les coses ens comencen a sortir bé. Tot i això hem hagut de tancar la pàgina de facebook i obrir-ne una altra. Feu-vos-en fans, home!

Últimament han estat molts els mitjans en els quals hem tingut repercussió. Un d'ells és el Time Out i aquest, precisament, és el que em fa més il·lusió.

Podeu veure l'entrevista que em van fer en nom de tot l'equip de l'A Viva Veu aquí.

Per cert, i aprofitant l'avinentesa us deixo un vídeo d'un dels concerts del Cicle A Viva Veu.


A viva veu #4: Little Miss Lulis and He Folky Ferran (Anímic) from Festucada Project on Vimeo.