Sónar: Dubstep, disco-house i ambient de batalla.

El Sónar és, probablement, el meu festival favorit. Tant en quant a logística com pel que fa a l'arriscada programció. Sempre basada en propostes de música d'avantguarda. El Sónar de dia és el que compleix aquets requisits. El de nit és diferent. Més enfocat a la festa. Normalment hi acostumo anar un cop. Aquest any però he anat a tot el festival per que em van acreditar com Sónar Radio, ScannerFM, per gravar algunes de les actuacions del Sónar de Nit.

Aquesta és la opinió del que em va merèixer tot el festival. Ho podeu llegir aquí, al Mai a la Vida.

El resultat d'una suma de moments és In The Middle Of Somewhere

Aquesta crítica la vaig fer per Go Mag. Aprofitant que demà els entrevistem al Mai a la Vida, recupero el disc, la crítica i les bones sensacions que aquest transmet a bona entrada de l'estiu. La qüestió és que aquest disc inspira frescura, no només per la seva música, sinó perque els seus autors són sinònims de rigurosa actualitat. En la propera edició del Sónar 2009, concretament el 19 de Juny a les instal·lacions de SonarComplex, a les 17'30, els seus autors en presentaran una actuació molt curiosa. A més de Suma, Frank Rudow actuarà sota el pseudònim de Colch-ón. Projecte d'electrònica glitch manipulada en directe i creada en base de loops i samplers que ell mateix tira, equalitza i trasteja 'in situ', tal i com ell defineix al seu myspace. Molt interessant, més encara després que últimament m'he aficionat al so de grups com Ben Frost i Christian Fennesz.

Destacar aquí, la feina que fan segells discogràfics com Fohen Records. Editen sense embuts projectes molt interessants i que d'altra banda quedarien perduts en l'oblid tant de música experimental, com d'electrònica, folk o pop intimista. Gràcies a aquest segell he descobert projectes com Emilio José, ex-Apeiron, un freak que va gravar un disc com si del Labordeta es tractés. Anys enrere, va recorrer el país amb una guitarra tocant pels pobles més petits. Ara ha edtat Chorando Apréndese, un disc del qual ja en parlaré.

Suma
In The Middle Of Somewhere

Me gusta mucho el juego de palabras que establece la breve reseña biográfica con el significado del nombre de la banda. El que fue miembro de Manta Ray, Frank Rudow y Laura Clarck, ambos actualmente afincados en Barcelona, han creado un proyecto conjunto. Para ellos Suma, es una suma de diferentes personas, momentos, lugares y estados de ánimo. En referencia a las personas, en In The Middle Of Somewhere, Laura y Frank llevan la batuta de los instrumentos. La voz, junto al piano, corre a cargo de la parte femenina, mientras que Frank se encarga del resto. Toca la guitarra, el bajo y la batería. El sonido de Suma establece sus bases en el folk contemporáneo y, el producto, se teje en base a detalles. Éstos, aportados en buena parte, por la suma de doce colaboraciones. Se trata, principalmente de vientos y otros arreglos acústicos. Aunque la experiencia de los autores haya hecho que el disco no requiera de producción externa, la mezcla la hizo Paco Loco y, como es habitual, también acabó poniendo su granito de arena, en este caso en forma de steel guitar. Así como el disco es una suma de personas, también hemos dicho que los es de momentos, lugares y estados de ánimo. Respondiendo a los dos primeros, la justificación la encontramos en que el disco se grabó durante el Marzo de 2007 y Agosto de 2008, en 8 destinos distintos. A pesar de este ajetreo, el disco mantiene la calma y la atmósfera crepuscular. Como detalle culminante, citar que el diseño del digipack corre a cargo de Tara Jane O’neal, otra diva del post-folk. Arnau Sabaté