What The Future Sounded Like

A dia d'avui, endinssats en ple segle XXI, el futur segueix sonant igual que ho feia als primers seixanta, o fins i tot a finals de la dècada anterior, quan tot el que tenia a veure amb el futur es relacionava amb aconteixements que aleshores deixaven entreveure com la tecnologia poc a poc s'apoderaria del dia a dia de les persones. Analitzar sociològicament aquella època es pot fer des de diferents perspectives; Sociològiques, econòmiques o culturals. De fet les dues primeres condicionaven la societat, i de retruc la cultura. Les primeres referències de ciència ficció vénen d'aquella època, just alhora que es desenvolupava una realitat absolutament palpable, i que jo he descobert gràcies a "What The Future Sounded Like", un documental del 2006 que pel que sembla s'ha endut força premis i que se'n va enrere en el temps per posar a zero el comptador que descriu la història de la música electrònica (El documental es pot veure sencer al vídeo superior que adjunto).

El docmental fa un repàs als actors principals d'aquella època. Entre altres, Tristam Caray -del qual us recomano aquest rèquim que va escriure Diego A. Manrique a El Pais coincidint amb la seva mort, l'any 2006-, Peter Zinovieff -Inventor del sintetizador anglès que en aquella època competia amb la marca americana Moog- i David Cockerell. Tots ells van desenvolupar l'empresa EMS (Electronic Music Studios).

El documental dura poc més de vint minuts i una peça història clau per entendre com van desenvolupar la seva carrerera grups vinculats a la psicodèlia. Acabo amb un vídeo de Hawkwind, pioners del rock cosmic, i banda on hi va tocar Lemmy de Mötorhead.

Motörhead

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Motörhead va ser en aquest capítol dels joves. Anys després em vaig fer amb alguns cassettes gravats que li vaig demanar a un heavy que freqüentava el Jamaikan Bar de Lleida, però no va ser fins al 2005 que finalment els vaig veure en directe. El concert va ser espectacular, sens dubte uns dels millors que he estat mai. No per res: Simplement perquè eren Motörhead. Mai m'he considerat un fan afèrrim del grup, sí que és veritat però que he escoltat alguns dels seus discos durant determinats períodes de la meva vida. Els que més vaig escoltar van ser Motörhead, de l'any 1977, Ace Of Spades, del 1980 i el recopilatori No Remorse, que precisament inclou totes les cançons més destacables que la banda va editar entre el 1977 i el 1984, l'any que jo vaig nèixer. Em vaig comprar aquest àlbum precisament no fa gaires setmanes a la Fira del Disc de Barcelona.

El que més m'agrada de Motörhead és, òbviament Lemmy. Hi ha pocs personatges com ell que despertin tanta admiració. No només per la seva autenticitat sinó per l'actitud davant la vida. N'estic segur que tothom d'aquest món li enveja alguna cosa a Lemmy. Encara que no el conegui...

Vaig escriure aquest text per Good2b. A veure si puc anar al concert; resulta que el mateix dia es solapen amb Best Coast. Jo tinc clar qui vull anar a veure...

Si Mötorhead ya era un mito, ahora lo son aún más. Lemmy, el carismático líder que encarna en sus propias carnes la definición estática de Rock’n’Roll es un dios en la tierra que bebe Jack Daniels con Coca-Cola, consume cigarros en casinos de medio mundo y vive para tocar porque no sabe hacer nada más. Su oficio es el Rock’n’Roll, así lo pudimos comprobar hace escasas semanas en el documental que presentó el festival in-Edit, donde los directores Greg Olliver y Wes Orshoski consiguieron retratar de forma impoluta el día a día del líder de Mötorhead, hallando la capacidad de éste para combinar su lado tierno como el más duro de roer. Con 63 años Lemmy no ha parado de tocar, siendo él quien aguanta la vela en Mötorhead. Si gue componiendo canciones que suenan compactas como bloques de hormigón, que entran contundentes y agresivas definiendo la historia de su vida, donde la carretera, el juego, las mujeres y las drogas son el pan de cada día. Como afirma uno de sus fans en el citado documental, “Si cayera una bomba atómica, sólo sobrevivirían las cucarachas y Lemmy”. Si no les visteis en su pasado concierto en Barcelona es absolutamente obligatorio que los próximos 17 o 19 de diciembre os desplacéis hasta el Sant Jordi Club si sois de Barcelona o a la Riviera si vuestra residencia es en Madrid.