Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Qa'a. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Qa'a. Mostrar tots els missatges
diumenge, 17 de gener del 2010
dimarts, 24 de febrer del 2009
QA'A Vs Bèstia Ferida
Si fa uns dies parlava sobre QA'A, ara es el moment de cercar les impresions que es van donar entre membres d'ambdues bandes. Sóc conscient de que potser mai plou a gust de tothom, i que els músics sempre estaran descontents amb el que els periodistes escriguin sobre ells, però la qüestió es que la redacció és una activitat molt personal amb la qual s'expressen les impressions que et mereixen certes coses. Igual que la música però sense acompanyar-ho d'acords, sinó te floritures literàries. Espero que agradi...
Relacionar música experimental amb música popular pot sonar poc singular, només cal, però, rodejar-se de set músics com els que formen QA’A i Bèstia Ferida per que aquesta expressió no quedi descontextualitzada, ‘El que és popular i el que és experimental és qüestió de perspectiva, des del nostre punt de vista, el que fem nosaltres és música popular’. (Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Si el que diu en Mark ho sentís un purista de la melodia potser s’estiraria dels cabells, tot i això, cal dir que hi va haver una intervenció que tot i despertar el riure de més d’un, invita a la reflexió, ‘Jo últimament quan toquem veig que la gent es queda fins al final i que disfruta del que fem, encara que no ho escoltin a casa’ (Adrián/Bèstia Ferida). És un estil de música que sorprèn, ‘Creen una sensació que no deixa indiferent, el que fa que es quedin fins al final, i això en molts grups no passa’ (Víctor Gutierrez/QA’A). Víctor Hurtado de QA’A s’afegeix a la conversa, ‘Led Zeppelin o Pink Floyd que són grups que venien milions de discos tenen parts que ni tant sols jo, puc aguantar...’. És tracta de buscar-li coherència a l’assumpte, i que una música sigui titllada d’avantguardista és purament per una qüestió socio-cultural ‘Probablement, si fa 50 anys haguessin escoltat Hip Hop, haurien dit que el fet de posar poesia damunt d’una melodia era d’allò més avantguardista, avui, en canvi, el Hip Hop és un gènere d’alló més comercial’ (Victor Hurtado/QA’A). Avantguardista és un sinònim substitutiu de la paraula experimental, per que pel que sembla, l’ús d’aquest adjectiu desperta certa controvèrsia, ‘A mi un experiment no em sembla una cosa dolenta’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida), a en Víctor Gutíerrez de QA’A, no li molesta per que, segons ell, ‘Qualsevol tipus d’art té la seva part d’experimentació’, a l’altre Víctor si que li molesta, segons ell és molt superficial. Però és en Cunningham, el més veterà en l’escena, qui intenta buscar una explicació racional i que situa el tema a la imparcialitat, ‘El terme experimental s’ha creat per catalogar tot allò que no es pot catalogar, la qüestió és que si ni tant sols nosaltres podem posar-nos d’acord, imagina’t el públic...’. Es tracta de classificar, i ‘Encara que soni a tòpic tothom intenta posar les coses en un sac, per poder-ho definir i per poder parlar-ne. Descriure la música de QA’A o Bèstia Ferida en paraules, és difícil’. (Víctor Gutierrez/QA’A). Per aquesta raó els periodistes fem ús de les etiquetes, un terme que molesta als músics, ‘A mi, les etiquetes em molesten’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida). El que està clar, però, és que en el cas que ens ocupa, cal discernir entre ambdues bandes ja sigui per etiquetes o per estil. En el cas de Bèstia Ferida ens trobem amb un grup d’improvisació, i en el cas de QA’A, un grup que ‘Tenim moments d’improvisació que són d’il•luminació i moments on no enganxar res. Va arribar un punt en que vam decidir concretar i deixar d’improvisar’. (Carles)
Cal tenir en compte que entre els que estan assentats a la taula, s’hi troba Arnau Sala, artífex del segell Ozono Kids, un dels més importants d’aquest estil i de gran ressò a nivell internacional. ‘Des del punt de vista de l’artista, cal dir que depèn d’on vagin les teves pretensions, si el que vols és gravar i treure un disc, això és relativament fàcil, jo porto tota la vida fent-ho. I sinó ho fes jo, no sabria on anar’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida) ‘De segells n’hi ha, però el que et faran serà una tirada petita’ (Adrián/Bèstia Ferida). El més interessant, des d’aquest punt de vista, és l’essència que es conserva del D.I.Y i d’intercanvi de material entre artistes, ‘En aquesta moguda hi ha molts intercanvis de CD-r’s, cassettes...’ (V.Hurtado/QA’A). El format sempre és un tema recorrent al que s’acaba arribant, ‘Des del meu punt de vista, el cd no és més que un tros de plàstic, entre el qual hi ha una barrera casi nula amb l’mp3, per aquesta raó si hagués de gravar, preferiria abans, penjar-ho a internet que editar-ho en cd, és més còmode i ràpid’(Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Quan, la passió va més enllà de lo emocional sempre es valora allò tangible, ‘L’objecte del disc és important. Relacionar el grup amb l’artwork és bonic’(Adrián /Bèstia Ferida). ‘Dins del “nostre estil”es molt habitual fer tirades petites de discos, on el material pren valor’ (V. Hurtado/QA’A). Arnau Sabaté
Relacionar música experimental amb música popular pot sonar poc singular, només cal, però, rodejar-se de set músics com els que formen QA’A i Bèstia Ferida per que aquesta expressió no quedi descontextualitzada, ‘El que és popular i el que és experimental és qüestió de perspectiva, des del nostre punt de vista, el que fem nosaltres és música popular’. (Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Si el que diu en Mark ho sentís un purista de la melodia potser s’estiraria dels cabells, tot i això, cal dir que hi va haver una intervenció que tot i despertar el riure de més d’un, invita a la reflexió, ‘Jo últimament quan toquem veig que la gent es queda fins al final i que disfruta del que fem, encara que no ho escoltin a casa’ (Adrián/Bèstia Ferida). És un estil de música que sorprèn, ‘Creen una sensació que no deixa indiferent, el que fa que es quedin fins al final, i això en molts grups no passa’ (Víctor Gutierrez/QA’A). Víctor Hurtado de QA’A s’afegeix a la conversa, ‘Led Zeppelin o Pink Floyd que són grups que venien milions de discos tenen parts que ni tant sols jo, puc aguantar...’. És tracta de buscar-li coherència a l’assumpte, i que una música sigui titllada d’avantguardista és purament per una qüestió socio-cultural ‘Probablement, si fa 50 anys haguessin escoltat Hip Hop, haurien dit que el fet de posar poesia damunt d’una melodia era d’allò més avantguardista, avui, en canvi, el Hip Hop és un gènere d’alló més comercial’ (Victor Hurtado/QA’A). Avantguardista és un sinònim substitutiu de la paraula experimental, per que pel que sembla, l’ús d’aquest adjectiu desperta certa controvèrsia, ‘A mi un experiment no em sembla una cosa dolenta’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida), a en Víctor Gutíerrez de QA’A, no li molesta per que, segons ell, ‘Qualsevol tipus d’art té la seva part d’experimentació’, a l’altre Víctor si que li molesta, segons ell és molt superficial. Però és en Cunningham, el més veterà en l’escena, qui intenta buscar una explicació racional i que situa el tema a la imparcialitat, ‘El terme experimental s’ha creat per catalogar tot allò que no es pot catalogar, la qüestió és que si ni tant sols nosaltres podem posar-nos d’acord, imagina’t el públic...’. Es tracta de classificar, i ‘Encara que soni a tòpic tothom intenta posar les coses en un sac, per poder-ho definir i per poder parlar-ne. Descriure la música de QA’A o Bèstia Ferida en paraules, és difícil’. (Víctor Gutierrez/QA’A). Per aquesta raó els periodistes fem ús de les etiquetes, un terme que molesta als músics, ‘A mi, les etiquetes em molesten’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida). El que està clar, però, és que en el cas que ens ocupa, cal discernir entre ambdues bandes ja sigui per etiquetes o per estil. En el cas de Bèstia Ferida ens trobem amb un grup d’improvisació, i en el cas de QA’A, un grup que ‘Tenim moments d’improvisació que són d’il•luminació i moments on no enganxar res. Va arribar un punt en que vam decidir concretar i deixar d’improvisar’. (Carles)
Cal tenir en compte que entre els que estan assentats a la taula, s’hi troba Arnau Sala, artífex del segell Ozono Kids, un dels més importants d’aquest estil i de gran ressò a nivell internacional. ‘Des del punt de vista de l’artista, cal dir que depèn d’on vagin les teves pretensions, si el que vols és gravar i treure un disc, això és relativament fàcil, jo porto tota la vida fent-ho. I sinó ho fes jo, no sabria on anar’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida) ‘De segells n’hi ha, però el que et faran serà una tirada petita’ (Adrián/Bèstia Ferida). El més interessant, des d’aquest punt de vista, és l’essència que es conserva del D.I.Y i d’intercanvi de material entre artistes, ‘En aquesta moguda hi ha molts intercanvis de CD-r’s, cassettes...’ (V.Hurtado/QA’A). El format sempre és un tema recorrent al que s’acaba arribant, ‘Des del meu punt de vista, el cd no és més que un tros de plàstic, entre el qual hi ha una barrera casi nula amb l’mp3, per aquesta raó si hagués de gravar, preferiria abans, penjar-ho a internet que editar-ho en cd, és més còmode i ràpid’(Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Quan, la passió va més enllà de lo emocional sempre es valora allò tangible, ‘L’objecte del disc és important. Relacionar el grup amb l’artwork és bonic’(Adrián /Bèstia Ferida). ‘Dins del “nostre estil”es molt habitual fer tirades petites de discos, on el material pren valor’ (V. Hurtado/QA’A). Arnau Sabaté
(Entrevista original de l'apareguda el passat mes de Febrer a l'apartat de Dossier Catalunya de Mondo Sonoro)
dijous, 12 de febrer del 2009
La generació del Soroll (QA'A)
Que no es confonguin els entesos en mitologia egípcia, QA’A és un grup de Barcelona que el boca-orella i la forma de treballar, absolutament, minuciosa i elaborada de fer música els ha col•locat al punt de mira de molts fanàtics de la música psicodèlica, en general. Fan música estranya, inclús el seu nom n’és un clar exemple, ‘El pronuncien de mil maneres. Es pronuncia KA i no QUA, com fa la majoria’, diu rient Carles Esteban, un dels veterans de la banda, juntament amb Víctor Hurtado. Els acompanyen, a més, Kim Masdeu (bateria) i Víctor Guitíerrez (Baix). La primera pregunta és en referència a la trajectòria de la banda, ‘Al principi volíem que anés venint gent, fer diferents combinacions de músics. El Carles va venir bastants cops, primer amb el saxo, després amb la guitarra, i al finalment es va crear la idea de grup’ (Víctor). La música de QA’A probablement només es pugui definir a través del criteri de cadascú. Tot i això hi ha un nexe comú, la psicodèlia, i una forma que ells tenen de transmetre-ho al seu públic, és a través del multi-instumentalisme, ‘Al disc hi ha molts canvis d’instruments, des de balàfon, sad, viola, teclats, òrgues, piano i flautes encantadores de serps a molts tipus de percussions i inclús instruments que no tenen nom. Ens fascina la figura de Harry Partch, que és un compositor molt antic que es construïa ell mateix els seus propis instruments. (Carles/V. Hurtado). En directe també apliquen aquesta filosofia, ‘Depenent del set jo toco guitarra, teclats, sintetitzadors modulars, sitar, i altres instruments,’ (Victor Hurtado), ‘Jo toco guitarra, saxo, percussió i altres instruments’. (Carles). En el cas de QA’A cada concert és una experiència particular, i això es deu a la manera en com enfoquen els directes, i com reinterpreten el disc damunt de l’escenari, ‘El que fem en directe és diferent del que puguem fer a l’estudi, on tens més temps. En directe, ens hem d’anar adaptant per que el que no ens podem permetre és fer deu canvis d’instrument en un sol concert. El Carles fa 3 o 4 canvis d’instrument i jo, com a màxim, n’he arribat a fer 4’. (V. Hurtado). El disc l’han pogut gravar gràcies a que algú, extern a la banda, va presentar una maqueta al Festival LEM. Van resultar-ne guanyadors, gairebé, sense saber-ho, el premi era la gravació d’un disc, ‘Vam guanyar el LEM’07, fet que ens va permetre ser el grup resident durant el 2007 i 2008. Gràcia Territori Sonor ens ha ajudat molt i els hi estem molt agraïts. (Carles). La gravació que van fer gràcies al LEM, li van passar al que havia de ser el seu productor, ‘Zlaya Hadzich (Sonic Youth, The Ex) va supervisar les primeres sessions. A l’hora de mesclar es va retrassar i vam decidir acabar-ho amb Joachim Irmler (Faust)’ (Carles). Abans de marxar, vam estar parlant una mica de música i va quedar clar que la música que més els inspira és el Krautrock, ‘Sens dubte, el Krautrock és una influència per nosaltres. Però no ens agrada definir-nos com a tal’. (Víctor Gutierrez). És ara quan els components que no havien parlat durant tota l’entrevista desperten i fan declaracions d’allò més interessants, en referència a alguns detalls que se’ns havien escapat de l’entrevista, ‘En el disc hi ha coses gravades amb micros d’ambient i coses gravades amb micros d’estudi, mesclades per capes o simplement editades i enganxades. L’efecte que fan és molt interessant, se surt molt de lo convencional i li dona molt encant’. (Kim Masdéu) ‘A la música d’avui en dia li fa falta d’aquest encant, ho escoltes i tot és tant net. Jo això ho trobo massa perfecte i no m’agrada. Segons com sona una mica estèril’ (Victor Hurtado). Arnau Sabaté
(Entrevista original de l'apareguda, aquest mes de Febrer, al Dossier de Catalunya de Mondo Sonoro)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
