Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documental. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de gener del 2012

What The Future Sounded Like



A dia d'avui, endinssats en ple segle XXI, el futur segueix sonant igual que ho feia als primers seixanta, o fins i tot a finals de la dècada anterior, quan tot el que tenia a veure amb el futur es relacionava amb aconteixements que aleshores deixaven entreveure com la tecnologia poc a poc s'apoderaria del dia a dia de les persones. Analitzar sociològicament aquella època es pot fer des de diferents perspectives; Sociològiques, econòmiques o culturals. De fet les dues primeres condicionaven la societat, i de retruc la cultura. Les primeres referències de ciència ficció vénen d'aquella època, just alhora que es desenvolupava una realitat absolutament palpable, i que jo he descobert gràcies a "What The Future Sounded Like", un documental del 2006 que pel que sembla s'ha endut força premis i que se'n va enrere en el temps per posar a zero el comptador que descriu la història de la música electrònica (El documental es pot veure sencer al vídeo superior que adjunto).

El docmental fa un repàs als actors principals d'aquella època. Entre altres, Tristam Caray -del qual us recomano aquest rèquim que va escriure Diego A. Manrique a El Pais coincidint amb la seva mort, l'any 2006-, Peter Zinovieff -Inventor del sintetizador anglès que en aquella època competia amb la marca americana Moog- i David Cockerell. Tots ells van desenvolupar l'empresa EMS (Electronic Music Studios).

El documental dura poc més de vint minuts i una peça història clau per entendre com van desenvolupar la seva carrerera grups vinculats a la psicodèlia. Acabo amb un vídeo de Hawkwind, pioners del rock cosmic, i banda on hi va tocar Lemmy de Mötorhead.



diumenge, 29 de novembre del 2009

L'engany de la New Catalan Song

...i no precisament de la cançó sinó de la pel·lícula. Aquesta setmana vaig escriure un article sobre el fatídic reportatge de Raül Hinojosa al blog d'A Viva Veu. Pensava que haguès tingut molta més repercussió dels tres comentaris que ha tingut.

De totes maneres podeu llegir-lo, i si voleu, comentar-lo aquí.