dilluns, 15 de juny del 2009

Digital Global Radio i la Penedesfera defineixen el futur dels mitjans

Dijous passat va tenir lloc el Digital Global Radio, una taula rodona amb membres destacats de la premsa com ara Josep Mª Ganyet, Bruno Sockolowizc (ScannerFM), Borja Prieto i Josep Martín (ICat), per tal de posar de manifest la incertesa que actualment està vivint el món de la premsa digital. Curiosament, dos dies més tard, dissabte 13 de Juny, altre cop i dins el marc de la Penedesfera es va duur a terme una taula rodona on l'objectiu era treure les coses clares sobre el futur de la premsa i els mitjans digitals. Totes dues temàtiques s'acosten en concepte però divergeixen en l'enfocament que se'ls hi va donar.



El primer dels dos esdeveniments va tenir com a eix central, la discussió de cap a on està derivant el món de la radio gràcies a que, últimament, la digitalització de les ones hertzianes és quelcom cada cop més evident. L'altre dia discutíem, abans d'entrar a l'entrevista amb The Lions Constellation, al Mai a la Vida, amb un dels components de la banda, que als 90's tenia una Radio Pirata. La conclusió que en vam extreure va ser que actualment el concepte 'radio pirata' ja s'ha esvaït degut a que ja no té sentit. Internet s'ha presentat com un tsunami que ha arrassat tots aquests conceptes tan romàntics.

El fet és que la ràdio actual no tindria sentit si no s'expandís a través d'Internet, per aquesta raó, en els últims anys han estat sorgint moltíssimes inciatives tant privades (ScannerFM) com públiques (ICat FM) que han apostat per aquest format de ràdio. A la resta del món, moltíssimes iniciatives com aquestes també s'han popularitzat. Ara se m'acut WFMU, una ràdio de contingut alternatiu, provinent d'EEUU i que allà té molta força. De fet, aquest any va estar present al Primavera Sound retransmetent molts dels concerts en directe.

La xerrada del Digital Global Radio va començar amb un vídeo, precisament, de la WFMU. A partir d'aleshores es va encetar el debat. Jo vaig arribar en el punt que es debatia si plataformes, com ara Spotify o Last.fm poden considerar-se estacions de ràdio digital. La veritat és que provablement sí. El que no crec tant convenient és que es puguin equiparar a les estacions de ràdio habituals. Spotify i Last.fm compleixen el requisit d'emetre música don't stop en radiofòrmula. Des d'aquest punt de vista si que compleixen el requisit. Ara bé, perden el caracter de la radio convencional des del punt de vista que darrera d'aquestes ,no s'hi amaga cap mena de criteri crític ni d'el·lecció. Ara bé, la radio 2.0 si que ha canviat en un aspecte, ha modificar el perfil de l'oient, es passa d'un perfil passiu a un perfil actiu. Tot i que això també ho podriem discutir, però vaja, el debat es va centrar en aquesta temàtica.

Sobre el que si afecta, la radio 2.0, derivat del que ja feina la tradicional, és sobre el criteri de l'oient. El fet de que una persona tingui accés a una quantitat tant exagerada de música, fa que es pugui interessar més ràpidament per la música d'altres llocs. La Globalització, la radio i, l'accés a la música fan de cruïlla de cultures pel desenvolupament de nous sons i noves tendències sonores. Sense anar més lluny només cal fixar-se en el concepte tropicalia, tractat varies vegades en aquest blog, o bé el que va afegir Borja Prieto en relació a la petjada que va deixar Radio Liberty sobre molts dels llocs on es va emetre. Segons ell, als 70's, a països africans, on EEUU tenia bases militars hi va haver una moguda autòctona mod gràcies a la reinterpretació musical del que els hi proporcionava la radio.



De moment la radio 2.0 no pot competir amb el format tradicional degut a que per escoltar-la necessites un dispositiu mòbil, al qual, de moment no tothom hi té accés i, a més, també es requereix d'una aplicació adient per que pugui funcionar. El que sí que és cert és que aquest format de nova ràdio apropa la tecnologia a tothom i possibilita la globalització dels usos de les estacions de ràdio. Sense anar més lluny, jo al Mai a la Vida. Des d'aquest punt de vista voldria relacionar conceptes i autodenominar-me com a 'intrús'. Utilitzant aquest adjectiu en relació al meu intrusisme a la professió periodística. Dissabte passat, a la Penedesfera, el primer debat va anar en relació al futur dels nous mitjants, i el president del sindicat de periodistes va remetre fortament contra Xavier Güell, co-fundador de tendencias.tv i participant en la taula rodona. El fet d'encetar aquesta discussió va ser molt interessant, des del punt de vista en com estan, actualment les coses en la professió periodística. Us recomano que cliqueu en aquest enllaç directe al resum que el propi Xavier Güell detalla en el seu blog sobre aquesta polèmica. Ell detalla molt bé el resum de com van anar les coses.

La globalització de l'ús d'internet ha possibilitat l'apropament de les noves tecnologies a -casi- tothom. El significat d'això és que la opinió es diversifica i lleva el poder absolut als periodistes en quant al monopoli del criteri de la raó. El concepte llibertat d'expressió, encunya, en aquest punt, el seu màxim significat, que otorga a cadascú el fet de tenir veu i vot en qualsevol cosa. És obvi, però, que no pretenc desprestigiar l'ofici del periodista. Al contrari, vull fer veure que amb això poden veure's beneficiats per tal d'obtenir molts més fonts d'informació. L'èxit de la web 2.0 és gràcies a que a la web tradicional se li va otorgar un caràcter social. Es va apropar al públic. L'èxit rau en fer partícep al públic de la opinió. Des d'aquest punt de vista, el criteri del president del sindicat de periodistes es desprestigia totalment.

El fet de llegir premsa i participar activament en l'ofici periodístic m'ha fet adonar que en premsa especialitzada, el fet de ser llicenciat en periodisme no serveix de res. La Potencia Sin Control No Sirve De Nada, que deien alguns fa un temps. De fet crec que no hi ha millor periodista econòmic que un economista. Tot i això, els periodistes són qui , des del meu humil punt de vista haurien de democratitzar la opinió. Les coses cauen pel seu propi pes, i és lògic que qui finalment exerceix de colador, és el públic. Els usuaris/lectors són qui finalment es decantaran per la opció més vàlida.