dimarts, 23 de juny de 2009

Anímic, música de bosc


L'altre dia al Mai a la Vida mentres entrevistàvem a Aspet Weekend, l'Iñaki, que no havia dit res en tota l'entrevista, va saltar amb una intervenció molt interessant en la que responia a una pregunta que li havíem fet, l'Eduard i jo a la Laia i a l'Eva, en referència a les seves influències musicals. Les dues noies nomès responien grups estrangers típics, però l'Iñaki va afegir que ell notava que el grup estava fortament influenciat per la cançó catalana. Cal aclarir aquesta intervenció. Jo sempre dic que la música feta a Catalunya té un component autòcton en tots els grups. La majoria de les bandes s'influeixen d'una esència que, en molts casos, ve del cançoner tradicional. En el cas dels Anímic això és un fet evident. La seva música inspira tradició, esència natural. Sembla música feta al mig del bosc -de fet, s'hi fa-. El que més m'agrada és el que comento a la crítica de sota, que els temes cantats en català tenen una atmosfera teatral dramàtica. Al escoltar cançons com Marbre i Or, La Mort i El Riu, La Cabanya i, sobretot, el Curandero, que és una adaptació d'una cançó del besavi del baixista datada de finals del Sg XIX, la meva ment es teletransporta a una altra dimensió. Al tancar els ulls em trobo rodejat d'un context fantàstic -relatiu a fantasia- on els coros místics em situen al bell mig d'una rondalla o un conte popular.



Anímic
Himalaya


Folk Escénico. Entender que el Himalaya es para los monjes budistas, lo que la sierra de Montserrat es para los siete componentes de Anímic puede ayudar a entender mejor el significado de un álbum compuesto en comunidad, bajo un mismo techo, en una casa de Collbató. El pueblo donde comparten casa los miembros de Anímic yace rodeado en un entorno rural y medio montañoso. Este hecho es el que incita la creatividad que alimenta la extensa discografía del grupo, que para Himalaya han decidido enfocar hacia una vertiente más literaria. Los doce temas pueden interpretarse como historias que reciben una contextualización musical de acuerdo con el contenido lírico. Escrito, casi a partes iguales, en catalán e inglés, los compuestos en esta última lengua inglés inspiran una jugosa combinación de folk onírico y paisajismo cinematográfico. La fuerza la tienen instrumentos pero los detalles los aportan los aparatos electrónicos. Los escritos en catalán se ambientan en una atmosfera teatral dramática, reforzada por la fuerza de los coros épicos de canciones como El Curandero. La excepción que marca la regla se encuentra en temas como Les Fulles Fan Ocell, de corte crepuscular i optimista, i Àcid Nítric, tema que remite al nuevo folk de la escuela de bandas como Akron /Family. Arnau Sabaté





(Crítica per Go Mag que apareixerà al proper número de Juliol-Agost de 2008. Els Anímic estaran en versió reduïda tocant A Viva Veu el proper 16 de Juliol)