Introducció al Circuit Bending

Fa unes setmanes vaig entrevistar a Juan Matos Capote, un canari afincat a Barcelona, especialista en el Circuit Bending i que ha treballat de valent amb aquesta disciplina des d'EUA, amb pioners d'aquest gènere. A Barcelona és responsable de Circuit Torçat, i jo el vaig entrevistar pel bloc de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu d'un curs d'introducció al Bending.

Llegir el post complet aquí.

What The Future Sounded Like

A dia d'avui, endinssats en ple segle XXI, el futur segueix sonant igual que ho feia als primers seixanta, o fins i tot a finals de la dècada anterior, quan tot el que tenia a veure amb el futur es relacionava amb aconteixements que aleshores deixaven entreveure com la tecnologia poc a poc s'apoderaria del dia a dia de les persones. Analitzar sociològicament aquella època es pot fer des de diferents perspectives; Sociològiques, econòmiques o culturals. De fet les dues primeres condicionaven la societat, i de retruc la cultura. Les primeres referències de ciència ficció vénen d'aquella època, just alhora que es desenvolupava una realitat absolutament palpable, i que jo he descobert gràcies a "What The Future Sounded Like", un documental del 2006 que pel que sembla s'ha endut força premis i que se'n va enrere en el temps per posar a zero el comptador que descriu la història de la música electrònica (El documental es pot veure sencer al vídeo superior que adjunto).

El docmental fa un repàs als actors principals d'aquella època. Entre altres, Tristam Caray -del qual us recomano aquest rèquim que va escriure Diego A. Manrique a El Pais coincidint amb la seva mort, l'any 2006-, Peter Zinovieff -Inventor del sintetizador anglès que en aquella època competia amb la marca americana Moog- i David Cockerell. Tots ells van desenvolupar l'empresa EMS (Electronic Music Studios).

El documental dura poc més de vint minuts i una peça història clau per entendre com van desenvolupar la seva carrerera grups vinculats a la psicodèlia. Acabo amb un vídeo de Hawkwind, pioners del rock cosmic, i banda on hi va tocar Lemmy de Mötorhead.

Ressenyes perdudes de Real Estate i Buraka Som Sistema

Fa temps vaig escriure aquestes dues crítiques que adjunto a continuació per H Mag, la revista per la qual col·laboro habitualment. Espero que us agradin.


Real Estate
Days

A pesar de su influencia mezzo jangle-pop ochentero y pop de texturas desérticas, los de New Jersey tienden más a la calma y la contemplación. Escuchar sus discos siempre es un cálido placer. Sus guitarras destilan melodías que reducen el pulso y nos trasladan al limbo. Su debut editado el año 2009 ya les puso enseguida en el punto de mira de los amantes del buen sabor norteamericano, pero aunque tampoco era el nova más, sí es cierto que estos chicos mejoran referencia tras referencia. El pasado año editaron “Reality” un fantástico disco de 6 temas tras el cual llega “Days”, donde se alejan de ese sonido sedoso y etéreo a lo Ducktails y vuelven al riff jangle de sus guitarras e himnos crepusculares a la par que bailongos como “It’s Real”. Arnau Sabaté

BurakaSom Sistema
Komba

BurakaSom Sistema es pura energía. Los no familiarizados tendrán que tener en cuenta que el primer contacto no es precisamente fácil. Ritmos casi rituales, estruendosas líneas de bajo y la explosiva y exótica mezcla de detalles hacen que el suyo no sea un ritmo especialmente digerible en la primera escucha. A pesar de todo este disco es especial; aprenderán a valorarlo con el tiempo. La multitud de influencias sobre la cual se teje su música es tan amplia y bien definida que escucharlos representa un auténtico ejercicio musical. Un recorrido por los sonidos tribales del hemisferio sur en tan solo una escucha. El disco, además, rinde culto a la Komba, un ritual de baile que realizan los angolanos para despedir a los muertos. Paradojal pero cierto. Arnau Sabaté

Set list Switch bar (3.XII.11)

L'altre dia vam organitzar una festeta al Switch de Gràcia, hi tocava Sun Color i després A Viva Veu dj's vam continuar la vetllada punxant una mica de música. He comentat en nombroses ocasions que m'encanta aquell lloc, el trobo un lloc fantàstic per anar i punxar-hi els discos més extranys de la col·lecció. Vaig ser jo qui va inaugurar la nit amb cançons de Gold Panda, Clams Casino, Tokimonsta i Jesus & Mary Chain. Després el concert, i a l'acabar, l'Edu i el Trevor van estar punxant una estona més. Finalment jo, als plats, vaig clausurar la nit amb una selecció única de krautrock, electrònica i pop poc habitual. No hi havia ningú al bar. Aquestes són alguns dels temes que vaig punxar, i evidentment no estan en ordre. L'únic ordre que segueixen és en el que el van anar apareixent els discos, quan els vaig treure de la bossa. Ah, only vinyl. Com sempre...

Agraïr al Julio de Sun Color l'immens set d'improvització d'únicament 20 minuts, i de qual ja tenim moltes ganes de repetir. Va ser increïble.

Fusioon – Diálogos
Los Massierras – Boogity Boogity Boogity
James Pants – The Eyes Of The Lord
Pulsallama – ungawa pt. II
Capitan Comatose – Pricegun baby
Captain Comatose – Wonderkidd (Long + Stipped Down)
Clams Casino – Natural
Neu! – Hallogallo
E.M.A.K. – Filmmuzik
Gold Panda – You
Gold Panda – Snow & Taxis
Tokimonsta – Gamble
Companyia Elèctrica Dharma- La Mediterrània se’ns mor
Julian Lynch – Rancher
Hype Williams – William Shotgun Sprayer
Psi Performer – Art is a Division Of Pain (Solar X Remix)
Games – Shadows in Bloom
The Jesus & Mary Chain – Surfin’ USA
Liquid Liquid – Optimo
Deerhof – Qui dorm només somnia
Pional – We Have Been Waiting For You (Original Mix)
Ayshai – Warn-U
Balam Acab – Expect
Ciccone Youth – Into The Groove(y)
Peaking Lights – Lifed

La Mediterrània se'ns mor...

V

La Mediterrània se'ns mor...i al cel ressona un xiscle d'oreneta.
Hem deixat ferides les ones, i tots junts cantem la melodia...

d'un confús neguit
d'un confús neguit
d'un confús neguit
-Quan bufa el vent de Tramuntana, amb la força del ritual...

Aquesta preciosa cançó apareix al disc "Tramuntana", de La Companyia Elèctrica Dharma, editat l'any 1978 per Zeleste i EDIGSA. És una preciosa melodia que desperta una curiosa melangia de mar i boira baixa. La producció senzilla i l'enregistrament en baixa fidelitat accentua encara més aquesta extranya sensació. És la cançó que clausura la cara A de l'elapé, comença amb un riff de guitarra i un puntejat sedant que camina al ritme d'una percussió que marca un ritme gairebé tribal i hipnòtic. Evidentment no hi manca la característica secció de vents de cobla, tot i que en aquest tall hi és menys evident. Tant sols una pinzellada subtil, tenint en compte la resta de cançons del disc. La importància, doncs, rau en aquesta mala equalització de l'enregistrament que encara dóna més personalitat a la cançó. Van enregistrar aquest disc l'hivern del 76, i a la contraportada hi diu que el dediquen a les bruixes, els follets i els folls, a la dolça companyia de la lluna i els estels, a la petita Liliana, que agonitza dins un futur incert.

Si us interessa aquesta època, faríeu bé de veure "To de re per mandolina i clarinet", un fantàstic documental produït pel 33 i que tracta el moviment de la música mediterrània i el rock progressiu.

2 anys A Viva Veu

El passat 9 de setembre es van complir dos anys des de que vam posar www.avivaveu.com en línia, per celebrar-ho vam decidir que la millor manera de fer-ho era agraïnt a aquelles persones que sempre ens havien donat suport a tirar endavant el projecte. D'una banda vam decidir que publicaríem un vídeo resum dels 2 anys A Viva Veu, que van realitzar els amics de 3 Head Monkey i que duu per banda sonora el "Somatismes" de la Sentina. El vídeo és fantàstic, emotiu, preciós.



Cal reconèixer que tot i que molts cops tiraria la tovallola, amb això dels concerts, veient documents d'aquest tipus les piles tornen a carregar-se. A banda del vídeo vam organitzar dos concerts més, un obert al públic i que va tenir lloc a la [2] del Nitsa amb els nordamericans de garage-psicodèlia, Sic Alps i el suport local del que sembla que des d'aleshores és el grup de moda: L'Hereu Escampa. Tanmateix, amb l'Eduard vam decidir que també faríem un concert privat. Va coincidir que aleshores Jeffrey Lewis rondava per aquí, i amb el suport del Coco i, òbviament del Jesús Llorente d'Acuarela -el seu segell a l'Estat Espanyol-, els vam montar un concert on només hi vam convidar amics i col·laboradors. A dalt penjo les fotos del concert. El vídeo esperem veure'l aviat.

Per més informació però feu clic aquí.

Ja ha arribat la tardor