els discos i els dies que passen...

Ahir a la tarda, al sortir de la feina queia un aiguat de collons. Aquestes expressions s'acostumen a utilitzar sovint a la terra d'on vinc. Som gent senzilla, una mica matussera en la forma de ser. Però no ens importa, al contrari. Recordo que en aquella època quan encara vivia a Lleida, passava moltes hores gravant cassettes que després escoltava quan anava al col·legi, o a classes de recuperació de matermàtiques, per les tardes, els dilluns i els dimecres. Hi va haver una època que vaig avorrir la música Oi! i el seu punt de vista ortodox. Així doncs és quan vaig descobrir el fabulós món del Punk Rock i altres estils que ara no venen al cas. El Punk Rock és un estil que s'agermana fàcilment, per context, actitud, i anys en els quals es va desenvolupar, amb altres gèneres col·lindants que a l'època dels setanta i vuitanta creixien com l'escuma a l'anglaterra de la Tatcher.

Referent a aquelles cintes de cassette, recordo especialment el nom d'una cançó, Another Day (Another Girl). El grup que la tocava es deia The Lambrettas, i provablement em van cridar l'atenció pel seu nom. En aquella època (i molt provablement ara també) em motivava especialment per grups que expressaven obertament la seva afinitat per elements estètics o icones relacionades amb quelcom que a mi em cridava l'atenció. En aquell moment eren els mods, les Lambrettes, les Loafers i els vestigis de la cultura underground dels seixanta.

Ahir, remenant discos pel Daily vaig trobar el single d'Another Day, (Another Girl) a un preu especialment raonable (10'5 €) que va reduir a 9 per un estat de conservació bastant per sota de la perfecció. També vaig comprar-me un EP de Los Fabulous Ottomans, un dels millors grups de R&B de Catalunya, i provablement d'Europa. El Tokyo Drifter dels Born Losers, que és un single que m'encanta i encara no havia tingut l'ocasió d'adquirir, i la mare dels ous dels Born Losers; En Davie Allan & The Arrows, en el Born Losers Theme.