Si fa uns dies parlava sobre QA'A, ara es el moment de cercar les impresions que es van donar entre membres d'ambdues bandes. Sóc conscient de que potser mai plou a gust de tothom, i que els músics sempre estaran descontents amb el que els periodistes escriguin sobre ells, però la qüestió es que la redacció és una activitat molt personal amb la qual s'expressen les impressions que et mereixen certes coses. Igual que la música però sense acompanyar-ho d'acords, sinó te floritures literàries. Espero que agradi...
Relacionar música experimental amb música popular pot sonar poc singular, només cal, però, rodejar-se de set músics com els que formen QA’A i Bèstia Ferida per que aquesta expressió no quedi descontextualitzada, ‘El que és popular i el que és experimental és qüestió de perspectiva, des del nostre punt de vista, el que fem nosaltres és música popular’. (Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Si el que diu en Mark ho sentís un purista de la melodia potser s’estiraria dels cabells, tot i això, cal dir que hi va haver una intervenció que tot i despertar el riure de més d’un, invita a la reflexió, ‘Jo últimament quan toquem veig que la gent es queda fins al final i que disfruta del que fem, encara que no ho escoltin a casa’ (Adrián/Bèstia Ferida). És un estil de música que sorprèn, ‘Creen una sensació que no deixa indiferent, el que fa que es quedin fins al final, i això en molts grups no passa’ (Víctor Gutierrez/QA’A). Víctor Hurtado de QA’A s’afegeix a la conversa, ‘Led Zeppelin o Pink Floyd que són grups que venien milions de discos tenen parts que ni tant sols jo, puc aguantar...’. És tracta de buscar-li coherència a l’assumpte, i que una música sigui titllada d’avantguardista és purament per una qüestió socio-cultural ‘Probablement, si fa 50 anys haguessin escoltat Hip Hop, haurien dit que el fet de posar poesia damunt d’una melodia era d’allò més avantguardista, avui, en canvi, el Hip Hop és un gènere d’alló més comercial’ (Victor Hurtado/QA’A). Avantguardista és un sinònim substitutiu de la paraula experimental, per que pel que sembla, l’ús d’aquest adjectiu desperta certa controvèrsia, ‘A mi un experiment no em sembla una cosa dolenta’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida), a en Víctor Gutíerrez de QA’A, no li molesta per que, segons ell, ‘Qualsevol tipus d’art té la seva part d’experimentació’, a l’altre Víctor si que li molesta, segons ell és molt superficial. Però és en Cunningham, el més veterà en l’escena, qui intenta buscar una explicació racional i que situa el tema a la imparcialitat, ‘El terme experimental s’ha creat per catalogar tot allò que no es pot catalogar, la qüestió és que si ni tant sols nosaltres podem posar-nos d’acord, imagina’t el públic...’. Es tracta de classificar, i ‘Encara que soni a tòpic tothom intenta posar les coses en un sac, per poder-ho definir i per poder parlar-ne. Descriure la música de QA’A o Bèstia Ferida en paraules, és difícil’. (Víctor Gutierrez/QA’A). Per aquesta raó els periodistes fem ús de les etiquetes, un terme que molesta als músics, ‘A mi, les etiquetes em molesten’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida). El que està clar, però, és que en el cas que ens ocupa, cal discernir entre ambdues bandes ja sigui per etiquetes o per estil. En el cas de Bèstia Ferida ens trobem amb un grup d’improvisació, i en el cas de QA’A, un grup que ‘Tenim moments d’improvisació que són d’il•luminació i moments on no enganxar res. Va arribar un punt en que vam decidir concretar i deixar d’improvisar’. (Carles)
Cal tenir en compte que entre els que estan assentats a la taula, s’hi troba Arnau Sala, artífex del segell Ozono Kids, un dels més importants d’aquest estil i de gran ressò a nivell internacional. ‘Des del punt de vista de l’artista, cal dir que depèn d’on vagin les teves pretensions, si el que vols és gravar i treure un disc, això és relativament fàcil, jo porto tota la vida fent-ho. I sinó ho fes jo, no sabria on anar’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida) ‘De segells n’hi ha, però el que et faran serà una tirada petita’ (Adrián/Bèstia Ferida). El més interessant, des d’aquest punt de vista, és l’essència que es conserva del D.I.Y i d’intercanvi de material entre artistes, ‘En aquesta moguda hi ha molts intercanvis de CD-r’s, cassettes...’ (V.Hurtado/QA’A). El format sempre és un tema recorrent al que s’acaba arribant, ‘Des del meu punt de vista, el cd no és més que un tros de plàstic, entre el qual hi ha una barrera casi nula amb l’mp3, per aquesta raó si hagués de gravar, preferiria abans, penjar-ho a internet que editar-ho en cd, és més còmode i ràpid’(Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Quan, la passió va més enllà de lo emocional sempre es valora allò tangible, ‘L’objecte del disc és important. Relacionar el grup amb l’artwork és bonic’(Adrián /Bèstia Ferida). ‘Dins del “nostre estil”es molt habitual fer tirades petites de discos, on el material pren valor’ (V. Hurtado/QA’A). Arnau Sabaté
Relacionar música experimental amb música popular pot sonar poc singular, només cal, però, rodejar-se de set músics com els que formen QA’A i Bèstia Ferida per que aquesta expressió no quedi descontextualitzada, ‘El que és popular i el que és experimental és qüestió de perspectiva, des del nostre punt de vista, el que fem nosaltres és música popular’. (Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Si el que diu en Mark ho sentís un purista de la melodia potser s’estiraria dels cabells, tot i això, cal dir que hi va haver una intervenció que tot i despertar el riure de més d’un, invita a la reflexió, ‘Jo últimament quan toquem veig que la gent es queda fins al final i que disfruta del que fem, encara que no ho escoltin a casa’ (Adrián/Bèstia Ferida). És un estil de música que sorprèn, ‘Creen una sensació que no deixa indiferent, el que fa que es quedin fins al final, i això en molts grups no passa’ (Víctor Gutierrez/QA’A). Víctor Hurtado de QA’A s’afegeix a la conversa, ‘Led Zeppelin o Pink Floyd que són grups que venien milions de discos tenen parts que ni tant sols jo, puc aguantar...’. És tracta de buscar-li coherència a l’assumpte, i que una música sigui titllada d’avantguardista és purament per una qüestió socio-cultural ‘Probablement, si fa 50 anys haguessin escoltat Hip Hop, haurien dit que el fet de posar poesia damunt d’una melodia era d’allò més avantguardista, avui, en canvi, el Hip Hop és un gènere d’alló més comercial’ (Victor Hurtado/QA’A). Avantguardista és un sinònim substitutiu de la paraula experimental, per que pel que sembla, l’ús d’aquest adjectiu desperta certa controvèrsia, ‘A mi un experiment no em sembla una cosa dolenta’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida), a en Víctor Gutíerrez de QA’A, no li molesta per que, segons ell, ‘Qualsevol tipus d’art té la seva part d’experimentació’, a l’altre Víctor si que li molesta, segons ell és molt superficial. Però és en Cunningham, el més veterà en l’escena, qui intenta buscar una explicació racional i que situa el tema a la imparcialitat, ‘El terme experimental s’ha creat per catalogar tot allò que no es pot catalogar, la qüestió és que si ni tant sols nosaltres podem posar-nos d’acord, imagina’t el públic...’. Es tracta de classificar, i ‘Encara que soni a tòpic tothom intenta posar les coses en un sac, per poder-ho definir i per poder parlar-ne. Descriure la música de QA’A o Bèstia Ferida en paraules, és difícil’. (Víctor Gutierrez/QA’A). Per aquesta raó els periodistes fem ús de les etiquetes, un terme que molesta als músics, ‘A mi, les etiquetes em molesten’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida). El que està clar, però, és que en el cas que ens ocupa, cal discernir entre ambdues bandes ja sigui per etiquetes o per estil. En el cas de Bèstia Ferida ens trobem amb un grup d’improvisació, i en el cas de QA’A, un grup que ‘Tenim moments d’improvisació que són d’il•luminació i moments on no enganxar res. Va arribar un punt en que vam decidir concretar i deixar d’improvisar’. (Carles)
Cal tenir en compte que entre els que estan assentats a la taula, s’hi troba Arnau Sala, artífex del segell Ozono Kids, un dels més importants d’aquest estil i de gran ressò a nivell internacional. ‘Des del punt de vista de l’artista, cal dir que depèn d’on vagin les teves pretensions, si el que vols és gravar i treure un disc, això és relativament fàcil, jo porto tota la vida fent-ho. I sinó ho fes jo, no sabria on anar’ (Arnau Sala/Bèstia Ferida) ‘De segells n’hi ha, però el que et faran serà una tirada petita’ (Adrián/Bèstia Ferida). El més interessant, des d’aquest punt de vista, és l’essència que es conserva del D.I.Y i d’intercanvi de material entre artistes, ‘En aquesta moguda hi ha molts intercanvis de CD-r’s, cassettes...’ (V.Hurtado/QA’A). El format sempre és un tema recorrent al que s’acaba arribant, ‘Des del meu punt de vista, el cd no és més que un tros de plàstic, entre el qual hi ha una barrera casi nula amb l’mp3, per aquesta raó si hagués de gravar, preferiria abans, penjar-ho a internet que editar-ho en cd, és més còmode i ràpid’(Mark Cunningham/Bèstia Ferida). Quan, la passió va més enllà de lo emocional sempre es valora allò tangible, ‘L’objecte del disc és important. Relacionar el grup amb l’artwork és bonic’(Adrián /Bèstia Ferida). ‘Dins del “nostre estil”es molt habitual fer tirades petites de discos, on el material pren valor’ (V. Hurtado/QA’A). Arnau Sabaté
(Entrevista original de l'apareguda el passat mes de Febrer a l'apartat de Dossier Catalunya de Mondo Sonoro)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada