dijous, 26 de febrer de 2009

Friendly Fires, FIB, Section 25 i altres coses que cal saber


Veig que avui, el festival comandat per l'imperi Morán, saga madrilenya que va començar a invertir fa una quinzena d'anys al litoral de la costa castelloneca, anomenada del Azahar, per crear el perimer macro festival de la península, ha confirmat una sèrie de noms de segon pla que se sumen al mainstream dels Oasis, The Killers, Franz Ferdinan & Co.
El tema és que entre els grups, s'hi troben els Friendly Fires, un grup del qual vaig fer una crítica a la revista H mag.
No se si fa quinze anys haguessin vingut al festival, ni tampoc se si, en el cas d'haver-ho fet, tocarien al, ja desaparegut, escenario Maravilla. De totes maneres, hi ha una curiositat relacionada amb el grup que em va sorprendre molt, i que va en referència al nom de la banda. El van pendre d'una cançó titulada així d'un grup de post-punk anomenat Section 25 que, tot i compartir segell amb grups de la talla de Joy Division i New Order a Factory Records, durant la època van passar bastant desaperçebuts.
La qüestió és que, des del meu punt de vista, Section 25 fan una música bastant més atractiva que la que toquen els Friendly Fires. Sonen realment obscurs, transmeten fredor i, això es demostra al vidioclip que adjunto a continuació. És d'un tema anomenat Looking from a Hilltop (Version 2), on el que més m'agrada, és la capacitat que tenen el sintetitzadors, juntament amb la veu de la noia, de transmetre aquesta puresa en el so, que és fred com el tall d'una espasa.
El vaig estar escoltant en repeat durant una temporada i avui, aquesta notícia m'ho ha fet recordar. Encara tinc els pèls de punta...



1. Nombre del disco: Friendly Fires
2. Nombre del autor: Friendly Fires
3. Discográfica: XL Recordings
4. ¿Quiénes son? Tres ingleses que empezaron juntándose para tocar en la universidad y que actualmente tocan en festivales multitudinarios. Fans incondicionales del post-punk de Section 25, de los cuales adaptan su nombre de una de sus canciones. Actualmente han cambiado los pedales de distorsión por una caja de ritmos y un equipo de percusión.
5. ¿A qué suena? Aunque en temas como ‘Jump in the Pool’ hagan un amago de ritmos tribalo-progresivos a lo Animall Collective enseguida te das cuenta que lo suyo consiste en dejar lo abstracto de lado y apostar por algo más bailable. Samplers electrónicos, mucha percusión y guitarras fresquitas.
6. ¿Su punto fuerte? Hacen la música ideal para el momento adecuado, la que se baila en las discotecas de moda. Por afinidad podrían compartir cartel en el mismo festival con Dirty Projectors y Midnight Juggernauts.

7. Te gustarán si te gusta: que se mezcle épica y profundidad a lo Cut Copy con la simpatía de Hot Chip. Si eres fan de Ladytron o del post-punk claroscuro.

8. Autor de la crítica: Arnau Sabaté