dijous, 12 de febrer de 2009

La generació del Soroll (QA'A)

QAA en APOLO2 by Alba www.catberry.com


Que no es confonguin els entesos en mitologia egípcia, QA’A és un grup de Barcelona que el boca-orella i la forma de treballar, absolutament, minuciosa i elaborada de fer música els ha col•locat al punt de mira de molts fanàtics de la música psicodèlica, en general. Fan música estranya, inclús el seu nom n’és un clar exemple, ‘El pronuncien de mil maneres. Es pronuncia KA i no QUA, com fa la majoria’, diu rient Carles Esteban, un dels veterans de la banda, juntament amb Víctor Hurtado. Els acompanyen, a més, Kim Masdeu (bateria) i Víctor Guitíerrez (Baix). La primera pregunta és en referència a la trajectòria de la banda, ‘Al principi volíem que anés venint gent, fer diferents combinacions de músics. El Carles va venir bastants cops, primer amb el saxo, després amb la guitarra, i al finalment es va crear la idea de grup’ (Víctor). La música de QA’A probablement només es pugui definir a través del criteri de cadascú. Tot i això hi ha un nexe comú, la psicodèlia, i una forma que ells tenen de transmetre-ho al seu públic, és a través del multi-instumentalisme, ‘Al disc hi ha molts canvis d’instruments, des de balàfon, sad, viola, teclats, òrgues, piano i flautes encantadores de serps a molts tipus de percussions i inclús instruments que no tenen nom. Ens fascina la figura de Harry Partch, que és un compositor molt antic que es construïa ell mateix els seus propis instruments. (Carles/V. Hurtado). En directe també apliquen aquesta filosofia, ‘Depenent del set jo toco guitarra, teclats, sintetitzadors modulars, sitar, i altres instruments,’ (Victor Hurtado), ‘Jo toco guitarra, saxo, percussió i altres instruments’. (Carles). En el cas de QA’A cada concert és una experiència particular, i això es deu a la manera en com enfoquen els directes, i com reinterpreten el disc damunt de l’escenari, ‘El que fem en directe és diferent del que puguem fer a l’estudi, on tens més temps. En directe, ens hem d’anar adaptant per que el que no ens podem permetre és fer deu canvis d’instrument en un sol concert. El Carles fa 3 o 4 canvis d’instrument i jo, com a màxim, n’he arribat a fer 4’. (V. Hurtado). El disc l’han pogut gravar gràcies a que algú, extern a la banda, va presentar una maqueta al Festival LEM. Van resultar-ne guanyadors, gairebé, sense saber-ho, el premi era la gravació d’un disc, ‘Vam guanyar el LEM’07, fet que ens va permetre ser el grup resident durant el 2007 i 2008. Gràcia Territori Sonor ens ha ajudat molt i els hi estem molt agraïts. (Carles). La gravació que van fer gràcies al LEM, li van passar al que havia de ser el seu productor, ‘Zlaya Hadzich (Sonic Youth, The Ex) va supervisar les primeres sessions. A l’hora de mesclar es va retrassar i vam decidir acabar-ho amb Joachim Irmler (Faust)’ (Carles). Abans de marxar, vam estar parlant una mica de música i va quedar clar que la música que més els inspira és el Krautrock, ‘Sens dubte, el Krautrock és una influència per nosaltres. Però no ens agrada definir-nos com a tal’. (Víctor Gutierrez). És ara quan els components que no havien parlat durant tota l’entrevista desperten i fan declaracions d’allò més interessants, en referència a alguns detalls que se’ns havien escapat de l’entrevista, ‘En el disc hi ha coses gravades amb micros d’ambient i coses gravades amb micros d’estudi, mesclades per capes o simplement editades i enganxades. L’efecte que fan és molt interessant, se surt molt de lo convencional i li dona molt encant’. (Kim Masdéu) ‘A la música d’avui en dia li fa falta d’aquest encant, ho escoltes i tot és tant net. Jo això ho trobo massa perfecte i no m’agrada. Segons com sona una mica estèril’ (Victor Hurtado). Arnau Sabaté





(Entrevista original de l'apareguda, aquest mes de Febrer, al Dossier de Catalunya de Mondo Sonoro)