Quan Manel ja havien guanyat el Sona 9, i havien fitxat per Discmedi, tot i no haver, encara, editat el seu fantàstic Els Millors Professors Europeus (Discmedi, 2008), encara eren un grup semi desconegut, diguem-li, de masses.
Aquesta entrevista va aparèixer al Dossier de Catalunya del Mondo Sonoro de Setembre de 2008, juntament amb una entrevista a Estanislau Verdet. Recordo que l'entrevista la vam fer a principis de Juny, just abans de Sant Joan perque, aleshores, vaig anar-me'n cap al Francàs a tancar-me un parell de dies en solitud i redactar-ne el text. El millor context per redactar una entrevista a Manel.
Espero que us agradi...
La primera vegada que vaig sentir a parlar sobre Manel va ser en un fòrum d’Internet on es parlava sobre la nova música cantada en català. Algú me’ls va recomanar i curiosament, mesos més tard em trobo amb ells assentat al voltant d’una taula parlant sobre una banda que a primer cop d’ull, tant per la seva música com fins i tot per la iconografia utilitzada en el seu myspace evoquen certa sensació de tradicionalitat. Em trobo amb en Roger (Veu), en Guillem (Guitarra) i l’Arnau (Bateria) però falta en Martí Maymó,(baixista) que no ha pogut assistir. En Roger és qui m’aclareix aquesta primera impressió ‘La veritat és que no hi ha pretensió d’escriure les lletres pensant en sonar com si algú les estigués escrivint estant a l’any 53’ tot i això sembla que aquest tema obre un petit focus de debat entre els membres de la banda ‘el guillem que es el que fa la majoria de lletres i cançons té moltes influències de pilars del passat, de la seva infància com per exemple d’en Joan Manuel Serrat’. (Arnau) ara si que sembla que la conversa vagi prenent forma i s’arribi a un front comú ‘Hi ha cançons d’en Serrat que em semblen espectaculars però en el cas de la nostra música no crec que hi hagi cap element antiguitzant, crec que el que et pot connotar això és la senzillesa en l’estructura de les cançons’ (Guillem). A nivell musical, la percepció simplista i tradicional fa que no contrasti excessivament la introducció de pinzellades electròniques que semblen percebre’s més en els directes tal i com m’aclareix l’Arnau, bateria de la banda. ‘En general composem entre tots però el que aporta més productivitat és en Guillem’ (Roger). La simplicitat en l’estructura de les cançons s’acompanya d’un element que caracteritza especialment la seva música ‘L’ukelele és el que pot variar més el resultat final en quan a percepció però és un instrument més que fem servir que tampoc li volem donar un protagonisme excessiu’ (Arnau). Tot i això sembla que hi estan tots d’acord quan els hi pregunto per la relació que hi pot haver entre aquest instrument i la banda Beirut amb la qual guarden certa afinitat musical, ‘La relació amb Beirut és l’ukelele però és una banda que tant sols ens em escoltat per sobre’ (Guillem).
Sense fer gaire soroll els Manel avancen a passes de gegant amb l’argument que la senzillesa i la creativitat són dos conceptes que es combinen a la perfecció i ara ja està tot llest per que a l’Octubre surti el disc de debut que els hi traurà Discmedi.
Des de la redacció d'aquesta entrevista ha plogut molt. No ho puc dir amb tota certesa, però estic gairebé convençut de que aleshores encara no tocaven algunes cançons, en concret dues. Les que us ofereixo en un arxiu de descàrrega rapidshare gràcies a la cortesia de Jordi Garrigós. Una és de Pulp i l'altra és d'uns mítics, els Pets.
Aquesta entrevista va aparèixer al Dossier de Catalunya del Mondo Sonoro de Setembre de 2008, juntament amb una entrevista a Estanislau Verdet. Recordo que l'entrevista la vam fer a principis de Juny, just abans de Sant Joan perque, aleshores, vaig anar-me'n cap al Francàs a tancar-me un parell de dies en solitud i redactar-ne el text. El millor context per redactar una entrevista a Manel.
Espero que us agradi...
La primera vegada que vaig sentir a parlar sobre Manel va ser en un fòrum d’Internet on es parlava sobre la nova música cantada en català. Algú me’ls va recomanar i curiosament, mesos més tard em trobo amb ells assentat al voltant d’una taula parlant sobre una banda que a primer cop d’ull, tant per la seva música com fins i tot per la iconografia utilitzada en el seu myspace evoquen certa sensació de tradicionalitat. Em trobo amb en Roger (Veu), en Guillem (Guitarra) i l’Arnau (Bateria) però falta en Martí Maymó,(baixista) que no ha pogut assistir. En Roger és qui m’aclareix aquesta primera impressió ‘La veritat és que no hi ha pretensió d’escriure les lletres pensant en sonar com si algú les estigués escrivint estant a l’any 53’ tot i això sembla que aquest tema obre un petit focus de debat entre els membres de la banda ‘el guillem que es el que fa la majoria de lletres i cançons té moltes influències de pilars del passat, de la seva infància com per exemple d’en Joan Manuel Serrat’. (Arnau) ara si que sembla que la conversa vagi prenent forma i s’arribi a un front comú ‘Hi ha cançons d’en Serrat que em semblen espectaculars però en el cas de la nostra música no crec que hi hagi cap element antiguitzant, crec que el que et pot connotar això és la senzillesa en l’estructura de les cançons’ (Guillem). A nivell musical, la percepció simplista i tradicional fa que no contrasti excessivament la introducció de pinzellades electròniques que semblen percebre’s més en els directes tal i com m’aclareix l’Arnau, bateria de la banda. ‘En general composem entre tots però el que aporta més productivitat és en Guillem’ (Roger). La simplicitat en l’estructura de les cançons s’acompanya d’un element que caracteritza especialment la seva música ‘L’ukelele és el que pot variar més el resultat final en quan a percepció però és un instrument més que fem servir que tampoc li volem donar un protagonisme excessiu’ (Arnau). Tot i això sembla que hi estan tots d’acord quan els hi pregunto per la relació que hi pot haver entre aquest instrument i la banda Beirut amb la qual guarden certa afinitat musical, ‘La relació amb Beirut és l’ukelele però és una banda que tant sols ens em escoltat per sobre’ (Guillem).
Sense fer gaire soroll els Manel avancen a passes de gegant amb l’argument que la senzillesa i la creativitat són dos conceptes que es combinen a la perfecció i ara ja està tot llest per que a l’Octubre surti el disc de debut que els hi traurà Discmedi.
Des de la redacció d'aquesta entrevista ha plogut molt. No ho puc dir amb tota certesa, però estic gairebé convençut de que aleshores encara no tocaven algunes cançons, en concret dues. Les que us ofereixo en un arxiu de descàrrega rapidshare gràcies a la cortesia de Jordi Garrigós. Una és de Pulp i l'altra és d'uns mítics, els Pets.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada