Ahir vaig visitar la botiga Discos Paradiso, molt recomanada sobretot per aquells que tenen passió per l'electrònica. Malgrat tinguin una col·leció bastant reduïda de música de guitarres, sí que és veritat que la selecció d'electrònica que poseeixen està molt ben escollida. Molt bones referències de disco, cosmic, techno, dubstep, i altres estils col·lindants però alhora diametralment diferents a aquests gèneres que troben les seves influències més seminals en altres estils, dels quals també tenen força referències. Em refereixo al Krautrock, l'ambient, l'industrial, etc. Jo em vaig comprar dos discos imprescindibles en la meva discoteca particular. Un és un clàssic, el Music for Airports, 1 de Brian Eno, que fins ara només tenia en mp3 que m'havia descarregat feia molts anys i que m'ha fet moltíssima companyia en estones de lectura, relax i passejades amunt i avall per aquests móns de Déu.
La primera cançó, composada amb Robert Wyatt és una oda de piano de més de setze minuts d'una autèntica emotivitat que desperta sentiments de tristesa i alegria que únicament poden descriure's com nostàlgics.
Remenant per les cubetes vaig trobar un disc pel qual em vaig decidir ràpidament, la recopilació del segell Minimal Wave Records de Veronica Vasicka, que distribueix Stones Throw. Son gairebé 20 temes, repartits en dos elapés, recuperats d'antigues gravacions i remasteritzats per a la ocasió.
La veritat és que no em considero un expert en aquesta temàtica però sí molt curiós. Des de fa temps que aquesta música minimalista, fosca i freda em crida l'atenció. Molt més després d'haver llegit els dos especials que en Gonzo d'ScannerFM ha fet sobre aquest gènere últimament al seu web.
Minimal Wave I
Minimal Wave II
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada