diumenge, 11 d’abril del 2010

Retalls inèdits d'una conversa amb Els Trons (Bar Ramón, Barcelona. 20.03.2010)



L'altre dia vaig entrevistar a Els Trons per un Dossier Catalunya que sortirà publicat al proper número del mes de Maig de Mondo Sonoro. Avui estava transcrivint l'entrevista que els hi vaig fer i me n'he adonat que durant l'entrevista, hi va haver un detall que aquell dia em va passar desapercebut però que analitzant-ho a fons m'ha fet reflexionar força.

No sóc en absolut un col·leccionista, ni tant sols un expert en música dels seixanta, ni tant sols de la que és feia al meu país en aquella època. Però gràcies al Marc, guitarrista de Els Trons, me n'he adonat del valor que tenia aquella música. Molt més enllà del que suposava el fet inèdit d'interpretar un estil de música tant underground com el rock'n'roll, o la psicodèlia en èpoques de dictadura. Tots plegats èren uns avançats per aquella època, i gràcies a això he pogut recuperat alguns posts de blogs que trobareu amagats entre el text que he transcrit literalment, a continuació...


Aquí podríem trencar una llança a favor d'en Passola. El que deia en Passola, un dia que vaig parlar amb ell -abans que morís-, era que la seva voluntat -Bé, la seva voluntat, i la de tota la gent d'Edigsa i tots aquests- era normalitzar l'escena musical catalana i equiparar-la a les condicions d’un país normal que no pas en les que estava la Catalunya sota la dictadura. Tenien al Guardiola, a la Alita, que ells recuperaven molt més això que no pas Els Dracs, i tots aquests. La seva idea, però, era que tots els compradors de música catalans tinguessin accés a música en català de tots els estils. Per això van crear tots aquests grups, més o menys prefabricats. La majoria eren grups que cantaven en castellà o en anglès, i els agafaven i els hi posaven noms que sonèssin a onomatopeies i que sonèssin molt pop. Per exemple, Els Dracs, Els Corbs, Els Xocs, The Bonds, etc. Els hi donaven un repertori i els hi traduïen, o alguns se'ls traduïen ells mateixos. Una mica, nosaltres, en cantar en català doncs també una mica la idea és portar-ho aquí. Hi ha hagut revival de totes menes però potser d'això mai n'hi havia hagut.