dijous, 4 de març del 2010

Opinions sobre Skatalà...

Quan era jovenet tenia moltes predileccions discogràfiques. N'hi havia una que sonava cada estiu, i curiosament aquest mes passat els del Mondo Sonoro em van demanar fer-ne un reportatge.

Us deixo amb les opinions que formaven part del meu reportatge sobre Skatalà, publicat al nº177 de Mondo Sonoro. Les vaig demanar a persones que, d'una manera o d'una altra, van tenir un estret vincle amb la banda. Com que al Mondo Sonoro les vaig traduir al català, he cregut convenient que aquí el millor era posar-les en V.O.

La primera és de Carlos Azagra, un dels dibuixants més imprescindibles en la cultura punk i skin dels vuitanta i noranta. Una vegada em van dir que dibuixava per privar. Aquell dia, Azagra va esdevenir un ídol...



La 1ª vez que me enteré de la existencia de Skatalá era de cuando vivía en Santa Coloma de Gramenet,por aquel entonces frecuentaba el bar musical 1981,donde se juntaba la gente de "Olor Insoportable"(posteriormente Pisando Fuerte) y donde se fraguaba el PGB,allí fué donde escuché algo de ellos,sobre todo aquella mítica maqueta con los colores blau-granas:una cassette con el rojo en una cara,azul por la otra. Por aquellas fechas el ambiente del movimiento OI! estaba enrarecido por la aparición de skins nazis y la desconfianza a que se metiese todo en el mismo saco. En Barcelona estaba Decibelios,que junto a Kortatu,levantaban la bandera del OI!,no sin ciertos recelos por parte de mucha gente,que seguia confundiendo la estetica skin. Con la venida de Skatalá se afianzó ese espacio de sonidos contundentes,además era de las primeras veces que se oía en catalán-y sin subvencionar- (más tarde aparecerian Doctor Calypso y demás...)

En la Festa de la Lletra A,en las cocheras de Sants,Skatalá tocó junto a Pisando Fuerte-que sustituian a Virus de Rebelíon (de Larraga,Navarra) que no se presentaron,siendo aquella vez una de esas veces en que aquello se convirtió en una fiesta del OI!OI!OI!,a-un lo recuerdo, tambien tocaron aquella noche Tijuana in Blue,que también les gustaban lo de la fiesta OI!. De esos dias es de lo que más me acuerdo,de la reivindicación del jolgorio,de la clase trabajadora,de la fiesta,de la cerveza,del Barça y del desparrame,en definitiva,de pasarlo bien.

Boliche, amic de la banda i mític en la escena punk dels 80 per tocar a la banda Frenopatics també va escriure.



Como si fuera ayer, sus temas perduran en nuestra memoria impregnados de ese olor a local de ensayo, sudor, risas y cervezas (y no por ese orden precisamente). Desde su maqueta de 1985, con Manel, Pep, Jorgito, Roger... hasta sus formaciones mas recientes (con Quique y Pitu siempre a las voces), Skatalá no son solamente un grupo de viejos amigos sino una banda de la que Barcelona debería sentirse orgullosa.



La següent opinió me la va donar en Dani, creador del fanzine Alpha Boys.



Vaig anar a comprar l' "Un de nou" (en cassette) al Daily Records a principis de 1996, amb la cama enguixada i una pluja impressionant. Amb 14 anys no podía preveure que Embolingats o Monigot pasarien a ser part de la banda sonora de la meva joventut, ni que la meva generació sería la darrera que podria gaudir dels Skatalà en directe abans de la seva dissolució. El que si puc garantir a 2010 és que Skatalà van ser responsables directes de que servidor, així com molta gent, s' hagi convertit en un fanàtic de la música jamaicana. O algú havía sentit parlar de "ballar rocksteady" abans d' escoltar p-iaio bugia? Llarga vida a Skatalà!





2 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

el concert final a l'Apolo va ser massa fort...

:(

Arnau Sabaté ha dit...

què vols dir??