diumenge, 4 d’octubre de 2009

El Futur de la indústria musical des de la visió de dos grups emergents.


Durant el mes de juliol a Barcelona no hi havia ningú. Bé, tots sabem que això és un dir. Haver-hi, hi havia molta gent. Entre guiris i italians pedorros, una massa de població aturada i, entre aquests jo, que vaig tenir la sort de passar l'estiu organitzant juntament a l'Eduard i n'Andrea la temporada Tardor-Hivern del Cicle A Viva Veu, i uns dels grups que hi haurà són els que precisament aquí entrevisto. Els Valero, que tocaran el 12 de novembre, i La Banda Municipal del Polo Norte, que tocarà el 15 d'Ocubre. Precisament per aquelles dates, també, la gent de Mondo Sonoro em va demanar que escollís dues bandes de pop nacional emergent i fes, amb ells, un dossier de Pop de la nova escola. Així doncs el que trobareu a continuació és una entrevista conjunta a dues bandes opinant sobre la situació de la indústria musical. El resultat va ser genial, una conversa molt interessant, amb afirmacions i veritats de la mida d'un temple. Moltes van quedar-se a la gravadora, però aquí hi ha un resum del que va donar de sí aquella tarda de Juliol a l'Heliogàbal...

La indústria musical es troba en punt d’incertesa total. Internet ha dinamitat els ciments d’una indústria que encara viu amb un peu posat al segle passat. Tot i que el vent encara bufa cap una direcció incerta, hi ha qui comença a crear un discurs crític, a l’hora que coherent. Donem veu i vot a dos referents del pop nacional emergent per entendre com es concep això des del seu punt de vista.

La millor manera d’encarar una entrevista a deu persones a l’hora, és plantejar-se-la com una taula rodona, i les preguntes establertes com un ordre del dia. El primer dels punts, sobre la polèmica qüestió de viure de la música, l’enceta irònicament Oscar de La Banda Municipal del Polo Norte (en el text, i a partir d’ara com LBMPN) ‘És fàcil sempre que estiguis disposat a viure amb 2 € al mes’. Eric de Valero, respon, ‘Nosaltres ens ho prenem com quelcom a fer més enllà dels nostres treballs, i això és un avantatge ja que no ens porta gaires obligacions’. La indústria musical es troba en un moment de canvi, això és innegable. Les opinions comencen a aflorar, ‘Hi haurà una escena indie, que seran els que no cobraran per tocar i hi haurà una escena mainstrem, que seran els que cobraran poc per tocar’ (Oscar/BMPN). Coincideixen tots en que el detonant de tota aquesta revolució ha estat la revolució i l’accés a la tecnologia. Segons Eric, de Valero, s’ha democratitzat el tema tècnic, ‘Bandes com nosaltres, abans hauríem hagut de suplicar i estalviar, durant molt de temps, per gravar algo. Ara, amb un ordinador i uns mitjans rudimentaris pots fer algo digne’. En aquest aspecte, Internet ha influït molt. Potser el problema es troba en canalitzar aquest excés d’informació i, en aquest aspecte, la conversa deriva cap a la concepció de la música. ‘La gent, actualment, escolta molta més música de la que es podia escoltar temps enrere, quan no existia l’mp3. El fet d’escoltar més música no et fa més bon crític, sinó millor coneixedor de l’escena’ (Javier Del Castillo/Valero). Internet també ha globalitzat l’opinió. Els blogs, com a fenomen en creixement, estan afectant a la professió periodística. Per això m’interessa saber la seva opinió respecte la crítica música. Respon, en primer lloc el Dimas, crític musical de professió, ‘Valoro molt la feina que fan els blogs. En el nostre cas, alguns blogs, ens han definit molt millor la personalitat de la banda, que no pas alguns mitjans. Són gent molt entregada, que escriu sota cap pressió i que, a canvi, et fa un anàlisi molt acurat sobre el tema en qüestió’. Les opinions són força crítiques. Opina l’Oriol (BMPN), ‘Poc a poc, la gent torna anar a concerts a veure que passa, i en aquest cas, la premsa especialitzada escrita, segons el meu punt de vista, escriu per ser llegida per ells mateixos. Jo, en aquest aspecte, em refio molt més del que diu la gent, i del boca orella’. La globalització d’Internet també ha modificat les pròpies influències, les dels músics, ‘D’influències n’hi ha hagut tota la vida. Actualment, la diferència es troba en la velocitat en que viatgen, aquestes influències’(Oscar/BMPN). ‘Venim d’una època en la que vam escoltar un disc i ens el vam aprendre de memòria. Actualment, escoltem 20 discos diferents, cada dia. No els assimilem ni els gaudirem de la mateixa manera que quan vam escoltar el primer disc del nostre músic favorit’ (Javi/Valero). ‘Defenso la influència dels avis’ (Eric/Valero). Tots estan d’acord i, aleshores, és quan surten sentències com, ‘Superant a Freud, matem als pares però establim uns punts de connexió més forts amb els nostres avis’, l’Òscar (BMPN), no se sent deutor del so de la generació que li va tocar viure, ans al contrari. En aquesta línea l’hi plantejo el repte de fer un pronòstic de com s’ho faran les generacions futures per influenciar-se a l’hora de compondre. El resultat és prou optimista, ‘No se com s’ho faran, però confio plenament en la joventut, sobretot en la que fa passos endavant’. (Oscar/BMPN). Amb qui no confien tant és amb aquells que mouen els fils de la indústria, ‘Són antics. No es pot nedar a contracorrent, no es pot seguir pensant com al segle XX. Si la realitat ha canviat, adaptem-nos a aquesta realitat, l’hem creat nosaltres’. (Oriol/BMPN). Cal un canvi de mentalitat, ‘Cal arribar a un pacte d’entesa, entre els que fem música, els que l’escolten i els que la distribueixen. No serà fàcil per que és una renovació total. No sabem que passarà, però estic molt content de viure aquest moment’. (Oscar/BMPN). La última intervenció sentencia el tema i l’entrevista, ‘Als grups el que ens interessa és tocar, ja que els drets d’autor que obtinguem per mitjà de la venta de cd’s és mínima. Un autor ha de cobrar pel seu treball, això és legítim, però el que hi ha a l’altre costat no ens agrada, ni com a músics ni com a consumidors’ (Eric/Valero).



(Entrevista original de l'apareguda a l'edició de Mondo Sonoro d'octubre de 2009)