dijous, 23 de juliol del 2009

Mai (més) a la vida


Els que seguíeu Mai a la Vida ja us ho podieu haver imaginat. El blog portava molts dies inactiu. Avui heu pogut sortir de dubtes. Mai a la Vida diu adéu per sempre més.

Jo no vaig participar en el procès de fundació del programa, que va començar les seves caminadures, a Sants 3 Radio, ara fa tres anys. Com molts d'altres, vaig incorporar-m'hi més tard. Concretament el Setembre del 2007, gràcies a que l'Edu J. Montoya va proposar el meu nom a les noies que l'havien format. La proposta sota la qual vaig entrar a formar part de l'equip era la d'elaborar un especial setmanal, anomenat Alta Fidelitat, de grups que, d'alguna manera o d'una altra, havien ajudat força a forjar la escena musical, fora del circuit comercial. Aquest era el propòsit formal. Però com a tot arreu, sempre existeix un leitmotiv que, en aquest cas, jo vaig utilitzar per citar alguns dels grups que més havien influït en la meva forma de ser. D'aquesta manera, es van tractar grups com Los Planetas, Seam, Sebadoh, Bob Dylan, Kraftwerk, The Chameleons, The Cramps o Neu! D'altra banda, també em va fer descobrir altres grups i estils, com l'skwee, el dubstep o el Quiet Storm.

En l'època que vaig entrar, l'equip del Mai a la Vida el formaven 9 persones, entre les quals hi havia redactors, locutadors, dissenyadors i informàtics. En aquelles èpoques, la democratització de les decisions ja eren una tasca difícil. Amb el pas del temps l'equip va anar reduint personal, i voluntàriament, alguns van anar abandonant el vaixell. Els altres intentaven mantenir el timó que ens conduiria a la nostra fita més important.

El Setembre de 2008, Mai a la Vida va debutar a ScannerFM, la radio indie. La temporada 08/09, va ser, probablement, la més exitosa del programa. Vàrem entrevistar als millors grups, als personatges més significatius, vam participar, per activa i per passiva en diferents festivals i vam poder conèixer persones molt interessant. Però el més important és que ho vàrem fer sota cap complexe. Vam dir, en tot moment, el que ens semblava. Sempre amb un criteri propi i en llengua catalana, intentant buscar el lloc que segurament ens pertocava en una escena sobresaturada de propostes interessants (o no).

Mai a la Vida ens ha suposat molt esforç, moltes discussions, moltes pors. Però també moltes alegries. Algunes de les quals hem pogut compartir de forma conjunta, però d'altres també les hem pogut disfrutar en el lloc més profund de la nostra ànima, i el més bonic és sentir-se'n recompensat. Això ho hem aconseguit a través del feedback dels nostres seguidors. Cada comentari al blog, cada entrada venuda en qualsevol de les nostres festes o cada punt de més que augmentava, dia rere dia, el nostre google analytics, era un motiu suficient que ens feia feliços.

No som de pedra. Els membres que formàvem l'equip erem persones i, a vegades, les persones no s'arriben a entendre del tot. A vegades és més senzill passar pàgina que seguir endavant amb desacord. Si sovint les relacions de parella ja son complicades, imagineu-vos una relació entre 7 persones diferents.

Ha arribat el dia, avui és un dia trist, però que la tristesa serveixi per tirar endavant, i poder mirar enrere per aprendre dels errors i somriure dels bons moments del passat. Encara amb un braç darrera i un altre davant, alguns de nosaltres ja estem treballant per tornar amb quelcom nou. Per que ens agrada la música, i ens agrada treballar.

Gràcies Mai a la Vida!