dimarts, 28 d’abril de 2009

Bona nit

Hi ha dies en que esclataries a plorar però realment no pots. No se si us ha passat mai. És una sensació molt extranya. No dic que em passi sovint però puc assegurar que en els últims anys em passa més que no pas quan era petit.
Quan ets un nen plores fàcilment. Plores per coses que no tenen sentit. Com ara, més o menys. No dic que estigui trist, però em sento acorralat pel temps i l'estrés del dia a dia. Molts pensaran que són tonteries, d'altres diran que tinc raó i, fins i tot, hi haurà qui dirà que sóc un cantamanyanes. Per què? Per una raó! Per que no sóc un nen. Quan les persones són petites -quan encara es troben en l'edat infantil, vull dir- no són qüestionades. Els seus actes són presos totalment involuntaris i de manera, fins i tot, graciosa. A vegades m'encantaria ser una altra volta nen. Ho sóc, ho reconec. Molts cops em comporto com un nen. En la intimitat, quan ningú em veu. Somnio en coses infantils i m'imagino horitzons infinits, coses extrahumanitàries, rellotges gegans i imatges estúpides (Cavalls coixos, gent peluda bebent café, persones despullades, gats amb la boca oberta. Coses així, nose...). No li dic a ningú per que no em prenguin per un foll. No vull que s'imaginin que sóc un boig que ha perdut l'enteniment.
Els somnis són un estat mental que transcorre en la més absoluta bogeria. N'hi ha de tranquils, de surrealistes, de tràgics i fins i tot d'eròtics. Però també n'hi ha d'esotèrics, de cacolàlics, religiosos, pornogràfics, estil·logràfics, infantils i d'aquells que ni tant sols te'n recordes. Tothom somnia, fins i tot sense saber-ho. Ningú es jutjat per somniar, ningú vol que se'l jutgi per haver fet quelcom que ni tant sols sabia.

L'estat oníric és un estat latent, on és manifesta tot allò que no volem manifestar, o que si que volem però no ens atrevim.

Els animals també somnien. La tecla gesticula mentres dorm. S'imagina flotant per l'univers, on les estrelles són conglomerat de pinso del bo. Els somnis succeeixen quan dorms, això tothom ho sap. El sentiment de benestar va directament relacionat amb el teu estat anímc. Si estàs tranquil somniaràs tranquil·lament. Aquesta cançó que adjunto a continuació discorre tranquil·lament, per que qui somnia això és feliç, innocent. Com un nen...

No enganyaria a ningú dient que provablement és una de les cançons més boniques escrites en la nostra llengua.






Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens que somien en truites
És l’escola dels somiatruites
On només hi estudien els nens que somien en truites

I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Au, au, au i auuuuuuuuuuuuuuuuuu

I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! i a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.

I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya
I el Gerard que somiava que era un gat
Que somiava que era en Gerard que somiava
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava
I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina:
Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano

I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava
I de tant que somiava mai no es despertava
I a l’escola és clar mai s’hi presentava
Però la senyoreta mai li posava una falta i sempre
l’aprovava
I és que l’Albert estudiar no estudiava
Però somniar carai si somiava
Carai quina senyoreta que simpàtica que era
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna:
ole, ole, ole....

Hi ha una escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens que somien en truites
És l’escola dels somiatruites

I el Ramon que somiava coses tan estranyes
Que és impossible explicar-les
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
És millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes,
Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,
Amb finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes
I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Gluglgugluuuuu........








Si teniu un nen canteu-li, siusplau.