Fordlândia i el paisatgisme electrònic.

No acostumo a ser dels típics que estan a la última amb novetats. No negaré,però, que estic més o menys al dia Cal aclarir que no arribo als nivells d'aquells que moren per tenir el scrobbler del last.fm amb el top d'escoltes setmanals petat amb el disc que s'acaba de filtrar de l'artista més molón del moment. Aquell que anirà al Primavera...
El meu scrobbler acostuma a mesclar lo clàssic amb lo modern i lo no tant clàssic amb lo no tant modern. El que si que admetré és que porto uns dies una mica absorbit amb l'electrònica, concretament amb aquella electrònica més ambiental. M'encanta l'electrònica per tenir-la de fons mentre faig feina. Crea una atmosfera envolvent perfecta per treballar, consegueix absorbir. Vaig retrobar l'electrònica fa uns dies amb el gran disc Music for Airports de Brian Eno. El mateix dia vaig seguir amb Aphex Twin i la seva col·lecció Selected ambient works i tot i que no tingui massa a veure també he estat escoltant molt un altre disc boníssim que ens ha deixat aquest 2008, Lindstrøm, Where You Go I Go Too. La electrònica duu, habitualment íntrinsec, un adjectiu que la defineix a la perfecció. Aquest adjectiu és paisatgístic. Jóhann Jóhannsson capta a la perfecció aquesta qualitat i la plasma en un dels millors discs del 2008, Fordlândia.
El disc va sortir el 3 de Novembre i la ressenya que adjuntaré a continuació la vaig fer pel passat número de la revista H mag.


Jóhann Jóhannsoson
Fordlândia
4AD

Si escribes Fordlândia al google, la primera referencia que viene es de Wikipedia y no precisamente para hablar del segundo disco de la trilogía que el islandés, residente en Reykjavik, Jóhann Jóhannsoson (que quizás les sonará más si les digo que es miembro fundador de Apparat Organ Quartet) ha decidido dedicar a iconos de la tecnología norte-americana. Fordlândia se traduce como tierra de Ford, creada por el empresario Henry Ford, en los años 30, a orillas del río Amazonas, en Brasil, para cultivar Caucho y romper el monopolio Británico-Holandés que reinaba entonces. El proyecto fracasó y actualmente es una ciudad abandonada. Este dato histórico tan frívolo ha sido, en este caso, lo que ha influenciado a Jóhannsoson para crear este disco tan paisajístico y onírico. Interpretado por una orquesta de cuerda y sutilmente electrónico fue grabado entre Praga, Reykjavik y Tokyo. Arnau Sabaté

Fa dies que volia escriure aquest post, però el que realment m'ha animat a fer-ho ha estat el trobar-me aquest disc per sorpresa en una llista del millor del 2008. Mai a la vida hagués pensat que algú posaria Fordlândia com un dels discs de l'any. La gent del magazine online, Play Ground ho fan i per aquesta raó s'han guanyat la meva credibilitat. És curiós trobar-se aquest disc entre una llista d'allò més eclèctica, ja que el disc de Jóhannson s'allunya molt del que s'acostuma a posar a les llistes. A Fordlândia no hi trobaràs cap single ni cap super ventes. Només paisatges sonors que ronden els 8 minuts de durada i que converteixen la seva música amb el substitut perfecte al silenci. El disc convina a la perfecció el predomini d'instruments de corda amb la sutilesa de la electrònica, el que significa que la música inspira, bàsicament, melancolia. Tanta que inclús, sembla que tinguis fred mentre escoltes el disc. El so dels violins i dels cellos se't claven com espases i t'hipnotitzen. Et traslladen cap a un fantàstic viatge a Brasil, però no al dels cocos i les caipirinyes. Sinó aquell de la frivolitat. Fordlândia existeix, és una ciutat abandonada als peus del Riu Tapajós, un afluent del Riu Amazones, que va crear l'empresari Nord-Americà Henry Ford als anys 20 per cultivar cautxú a fí d'abaratir costos pels seus cotxes. El projecte de crear un reducte Nord-Americà als anys 20 a Brasil va fracassar, i els indígenes cansats de les condicions d'aquell lloc tant infecte van fer que es rebel·lessin contra el capitalisme occidental. Aquest argument tant negre contrasta amb la música fràgil que conté el disc.

Jóhann Jóhannson recupera aquest lloc tan insòlit com a font d'inspiració per la seva música per fer la segona de les tres parts que té el projecte en el que actualment es troba embarcat, el d'homenatjar, a la seva manera, alguns mites del desenvolupament tecnològic del Segle XX. El primer va ser IBM 1401, A Users Manual. Un disc que originalment va composar per un quartet de corda però que més tard va reinterpretar en concepte per tal de tornar-lo a composar, aquest cop per un sextet de corda unit a alguns detalls d'electrònica. IBM 1401, A Users Manual és primer disc de la trilogia que va escriure per homenatjar al primer sistema processador de dades que va arribar a Islàndia. Ah! és veritat, no havia dit fins ara que era Islandès, d'on sinó...

Us recomano fer un vol per la seva pàgina i llegir les interpretacions que fa Jóhann Jóhannson dels seus discs. Cada disc té una web on explica el concepte del projecte i repassa una a una les cançons del disc. Aquí teniu l'enllaç a la interpretació de Fordlândia.