dimarts, 22 de novembre de 2011

La Mediterrània se'ns mor...



V

La Mediterrània se'ns mor...i al cel ressona un xiscle d'oreneta.
Hem deixat ferides les ones, i tots junts cantem la melodia...

d'un confús neguit
d'un confús neguit
d'un confús neguit
-Quan bufa el vent de Tramuntana, amb la força del ritual...


Aquesta preciosa cançó apareix al disc "Tramuntana", de La Companyia Elèctrica Dharma, editat l'any 1978 per Zeleste i EDIGSA. És una preciosa melodia que desperta una curiosa melangia de mar i boira baixa. La producció senzilla i l'enregistrament en baixa fidelitat accentua encara més aquesta extranya sensació. És la cançó que clausura la cara A de l'elapé, comença amb un riff de guitarra i un puntejat sedant que camina al ritme d'una percussió que marca un ritme gairebé tribal i hipnòtic. Evidentment no hi manca la característica secció de vents de cobla, tot i que en aquest tall hi és menys evident. Tant sols una pinzellada subtil, tenint en compte la resta de cançons del disc. La importància, doncs, rau en aquesta mala equalització de l'enregistrament que encara dóna més personalitat a la cançó. Van enregistrar aquest disc l'hivern del 76, i a la contraportada hi diu que el dediquen a les bruixes, els follets i els folls, a la dolça companyia de la lluna i els estels, a la petita Liliana, que agonitza dins un futur incert.

Si us interessa aquesta època, faríeu bé de veure "To de re per mandolina i clarinet", un fantàstic documental produït pel 33 i que tracta el moviment de la música mediterrània i el rock progressiu.