Train in Vain

És curiós que una de les millors cançons que van escriure The Clash provoqués tanta problemàtica. D'una banda, Train in Vain (Stand by me), apareix al disc més conegut de The Clash, però ho fa com a pista oculta. Hi ha vàries raons que expliquen aquest fenòmen. D'una banda perquè diuen que la portada ja havia estat impresa quan decidiren incloure-la com a London Calling. Tot i que la raó més aparent per la qual Train in Vain apareix com a pista oculta és perquè aquesta és, probablement la cançó més pop de l'àlbum, i un grup capitanejat per la figura de Joe Strummer no es podia permetre el pas a la fama tant fàcilment, sobretot tenint en compte la facilitat que suposava la melodia de la cançó, i que fos ràpidament reconeguda dins el gènere mainstrem.

La qüestió és que per mí, Train in Vain (Stand by me) és una de les cançons més increïbles de la seva discografia, i que tot i que Joe Strummer potser no hi estigués gaire d'acord, penso que és molt valorable que un dels grups emblema del punk puguessin escriure una cançó amb una lletra de significat tant vibrant. Train in Vain, a més, va ser el principi de la mala relació amb Mick Jones, autor de la cançó.

La vaig estar escoltant molt de temps, fins i tot la vaig posar en una llibreta. Ara la recupero i la publico amb esperança...