dijous, 10 de setembre del 2009

Artwork



Sóc d'aquells que segueix compran discos, i no nomès per escoltar-los. Ho faig, primordialment, per col·leccionar-los. Rarament em desfaig d'un disc que he comprat. M'agrada omplir estanteries amb discos de vinil per mimar-los, agafar-los, treure'ls-hi la pols, colocar-los al toca discos i escoltar-los. El moment més important de la compra d'un disc és aquell en el qual el descobreixes. A vegades, nomès per la portada et gastaries els diners. Per que val la pena, què collons! És agradable col·leccionar discos no nomès pel seu contingut, sinó per la portada. L'artwork és una part molt important d'un disc, i qui digui el contrari s'equivoca. Un disc és revaloritza pel simple fet de l'artwork, amb els anys hi ha qui es desfà de discos comprats a zones d'oportunitats de grans basars de cultura tipo FNAC. ¿Què val una re-edició barata del Place is Glacial dels Seam amb un fullet interior en blanc?
Som materialistes? Sí, i què? L'artwork és molt valuós, i fins hi tot ho és pels bootlegs i els discos pirates que sempre han existit. Ara em ve a la ment un llibre anomenat Gracias por la musica, que recopila portades de cd i cassette fetes per persones anònimes. Una autèntica joia, ja no diré de col·leccionistes, però sí de melòmans i romàntics empedernits.
El fet és que hi ha un blog que és diu Newton Town, que dedica una sèrie de posts a l'Artwork. Són posts temàtics que recopilen portades sobre diferents temàtiques. No em cansaré mai de dir que em sembla una idea genial, i un acte d'espeleologia musical increïble.

Us recomano que hi feu un tomb, no nomès per aquesta sèrie de posts sinó pel blog sencer, per què us asseguro que val molt la pena.