Ahir, 4 de Febrer de 2009, el cor de Erick Lee Purkhiser va deixar de bategar. Lux Interior moria degut a una insuficiència cardíaca. D'una vegada per totes retrobava allò que el mantenia viu i del qual s'havia estat nodrint durant bona part de la seva vida, la mort. Alló que el fascinaba i l'omplia d'energia, allò del que es reia sense cap mena d'escrúpol i que l'omplia d'electricitat. Allò que li va transmetre la inspiració suficient per reinterpretar el que bandes com els The Sonics havien fet anys enrere, sembrant rera el seu pas les llavors que permetrien estructurar les bases de la cultura psicobilly.
Fanàtic de la cultura de sèrie B, obsessionat pel Rock'Roll, els zombis i la mort. Va fundar The Cramps juntament amb la seva esposa Poison Ivy, tots dos serien els pilars que donarien sentit a una banda que, en directe, destil·laba electricitat i esquizofrènia, arguments que van permetre revolucionar el concepte del punk, el rock i la cultura verdaderament underground.
Com a homenatge deixaré l'enllaç a un especial d'Alta Fidelitat del Mai a la Vida, que el 31 de Gener de l'any passat vaig als The Cramps i a les pel·lícules de Sèrie B.
Ressucita com un mort vivent i torna a caminar...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada