Sovint acostumo a anar caminant als llocs. La meva vida tot i ser mig caòtica cada cop tendeix més a l'estabilització, tendeix a la rutina.
Cada matí, de dilluns a divendres, Josep Cardona es desperta 5 minuts abans que soni el seu despertador. Obre els ulls i desactiva la funció instalada al seu aparell telefònic que s'activa seguint el recorregut de 'Menú, Herramientas i no se que més'. És una putada despertar amb sensació de culpavilitat, el desordre estratègic que regna pel seu estudi del Carrer Sepúlveda el delata. A la tauleta de nit un cendrer ple de cigarretes consumides i just al costat un got de l'ikea amb una mescla de bourbon barat i aigua. Cada matí, de dilluns a divendres i de dissabte a diumenge es lleva amb la consciència ferida pel mal que li va fer a Josefina Fortuny, la que hores d'ara resideix complint la funció d'ex-parella i que viu des de fa 4 mesos a casa d'un home, de moment anònim.
Es vesteix amb la roba que té al cove de la roba neta sense planxar, es prepara un café amb llet i s'encèn la primera cigarreta del dia mentres espera que per la radio soni una cançó que li alegri el dia. Baixa les escales i obre el portal, la llum del sol encara no es prou potent i l'alé li fa pudor a home dur. Cada dia fa el mateix recorregut depenent si es Dilluns, Dimecres i Divendres o Dimarts i Dijous. 2 recorreguts que acaben al mateix lloc, l'oficina on treballa. Psicològicament aquests dos recorreguts li deixen la consciència tranquila i li donen aquella falsa sensació de persona que no creu amb les rutines (Cal recordar que la rutina va dur-lo a la infidelitat).
Avui es dimecres i es caga en la puta per que anhela seguir el recorregut de dimarts i dijous. La rigurositat religiosa amb la que compleix el recorregut de camí a la feina no li permet prendre l'altre camí. Aquesta indesició li amargarà la resta del dia, però prefereix complir i pensa amb una frase borrosa que té a la ment i que li deia la seva mare quan era petit 'No siguis impacient, si no ho pots fer avui ja ho faràs demà...'.
Quan arriba a la feina qualsevol fantasia s'esvaeix, però abans de premer el botó del seu mac es queda amb la mirada perduda pensant en l'aparador d'aquella botiga de nines i ninots antics que hi ha al final del recorregut que segueix cada dilluns, dimecres i divendres. Aquella botiga màgica el fascina.
Cada matí, de dilluns a divendres, Josep Cardona es desperta 5 minuts abans que soni el seu despertador. Obre els ulls i desactiva la funció instalada al seu aparell telefònic que s'activa seguint el recorregut de 'Menú, Herramientas i no se que més'. És una putada despertar amb sensació de culpavilitat, el desordre estratègic que regna pel seu estudi del Carrer Sepúlveda el delata. A la tauleta de nit un cendrer ple de cigarretes consumides i just al costat un got de l'ikea amb una mescla de bourbon barat i aigua. Cada matí, de dilluns a divendres i de dissabte a diumenge es lleva amb la consciència ferida pel mal que li va fer a Josefina Fortuny, la que hores d'ara resideix complint la funció d'ex-parella i que viu des de fa 4 mesos a casa d'un home, de moment anònim.
Es vesteix amb la roba que té al cove de la roba neta sense planxar, es prepara un café amb llet i s'encèn la primera cigarreta del dia mentres espera que per la radio soni una cançó que li alegri el dia. Baixa les escales i obre el portal, la llum del sol encara no es prou potent i l'alé li fa pudor a home dur. Cada dia fa el mateix recorregut depenent si es Dilluns, Dimecres i Divendres o Dimarts i Dijous. 2 recorreguts que acaben al mateix lloc, l'oficina on treballa. Psicològicament aquests dos recorreguts li deixen la consciència tranquila i li donen aquella falsa sensació de persona que no creu amb les rutines (Cal recordar que la rutina va dur-lo a la infidelitat).
Avui es dimecres i es caga en la puta per que anhela seguir el recorregut de dimarts i dijous. La rigurositat religiosa amb la que compleix el recorregut de camí a la feina no li permet prendre l'altre camí. Aquesta indesició li amargarà la resta del dia, però prefereix complir i pensa amb una frase borrosa que té a la ment i que li deia la seva mare quan era petit 'No siguis impacient, si no ho pots fer avui ja ho faràs demà...'.
Quan arriba a la feina qualsevol fantasia s'esvaeix, però abans de premer el botó del seu mac es queda amb la mirada perduda pensant en l'aparador d'aquella botiga de nines i ninots antics que hi ha al final del recorregut que segueix cada dilluns, dimecres i divendres. Aquella botiga màgica el fascina.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada